Una immigrant sense papers protagonitza la versió contemporània de ‘Manon Lescaut’ que signa Àlex Ollé

ACN Barcelona – ‘Manon Lescaut’, de Puccini, en la producció signada per Àlex Ollé, arriba al Liceu amb Josep Pons a la direcció musical i amb Asmik Grigorian i Joshua Guerrero al capdavant del repartiment, del 17 de març a l’1 d’abril. La producció d’Àlex Ollé, estrenada a l’Òpera de Frankfurt i ara al Liceu, proposa una relectura contemporània del mite i trasllada l’acció a l’Europa contemporània i presenta Manon com una immigrant sense papers en un món marcat per l’explotació, la precarietat i la recerca d’un futur millor. “El gran amor de la Manon és aquell amor de qui no vol renunciar a un futur millor”, ha explicat Ollé. ‘Manon Lescaut’, estrenada el 1893, va ser el primer gran triomf de Giacomo Puccini, segons ha detallat el Liceu.
‘Manon Lescaut’, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l’obra ‘L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut’ (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet.

La posada en escena d’Àlex Ollé, creada originalment per a l’Òpera de Frankfurt, situa Manon Lescaut en un context contemporani. A l’inici, unes projeccions mostren Manon i el seu germà, Lescaut, creuant una tanca fronterera i entrant com a immigrants sense papers. L’assetjament que ella pateix desencadena una espiral d’abús i explotació que travessa tota la història.

En aquesta lectura, Manon podria venir de qualsevol lloc del món, com ha indicat el Liceu: “fuig de la misèria, de la guerra o de la degradació social, o bé ha estat seduïda pel miratge d’una Europa idealitzada”. A partir d’aquest punt de partida, la dramatúrgia proposa una relectura contemporània del mite. 

Amb el vestuari urbà de Lluc Castells i l’escenografia d’Alfons Flores, Ollé trasllada aquests personatges a espais reconeixibles. Els quatre actes transcorren en espais sòrdids i opressius. El primer se situa en una estació d’autobusos on s’insinua que Manon pot ser víctima d’una xarxa de tràfic de dones, amb un Geronte disposat a pagar per ella. El segon converteix la casa de Geronte en un entorn de degradació i abús. El tercer presenta una presó asfixiant, propera a un centre de deshumanització. Finalment, el quart acte, ambientat al desert de Louisiana, l’escenari queda gairebé buit, amb l’única presència de l’estructura que, al llarg de tota l’obra, ha format les quatre lletres de ‘LOVE’.

Repartiment

La soprano Asmik Grigorian assumeix el paper protagonista. Al seu costat, el tenor nord-americà Joshua Guerrero dona vida a Des Grieux. Completen el repartiment el baríton bielorús Iiuri Samoilov en el paper de Lescaut i el baix italià Donato di Stefano com a Geronte di Ravoir, un rol habitualment reservat a veus experimentades. Els papers secundaris (Edmondo, el Mestre de dansa i el Músic) són interpretats respectivament pel tenor croat Filip Filipović, el tenor valencià Álvaro Diana i la soprano argentina Mercedes Gancedo.