Castelldefels apareix en una de les sèries més impactants de Netflix: la història real que hi ha al darrere

La presència de Castelldefels a la sèrie ‘El cuerpo en llamas’ obre un debat d’identitat: què suposa per a un municipi aparèixer associat a un cas criminal real?

Una vila del litoral barceloní es desperta un matí i descobreix que un dels seus racons ha saltat a la pantalla global. No per una postal de platja, sinó com a escenari d’un crim real convertit en ficció.

Castelldefels ha entrat a la història de la televisió gràcies a El cuerpo en llamas, la sèrie de Netflix inspirada en el cas de l’assassinat d’un agent de la Guàrdia Urbana.

Protagonitzada per Úrsula Corberó i Quim Gutiérrez, acompanyats per José Manuel Poga, Isak Férriz i Eva Llorach, la ficció es va convertir en tot un fenomen després de la seva estrena el setembre de 2023: va arribar al número 1 de les sèries més vistes de Netflix a Espanya, va entrar al Top 10 de 63 països i va assolir la segona posició mundial entre les sèries de parla no anglesa durant els seus primers dies a la plataforma.

La notorietat que ningú no demana

No és la primera vegada que un municipi es veu atrapat entre l’orgull i la incomoditat d’aparèixer en una producció de gran abast.

Santiago de Compostela va viure una experiència similar amb ‘The Asunta Case’, la ficció de Netflix sobre un crim que va commoure Galícia. La ciutat va tornar a situar-se en el focus mediàtic internacional, però no per la seva catedral ni el seu patrimoni, sinó per un succés tràgic.

Alcàsser, per la seva banda, porta dècades carregant amb una associació ineludible. El documental de Netflix sobre el cas de les nenes desaparegudes i assassinades va subratllar com un petit municipi pot passar de la intimitat local a la notorietat nacional per un fet criminal.

Alcàsser ja no és només un poble de l’Horta Sud: és un nom que evoca un relat de terror col·lectiu.

L’efecte plató: oportunitat o estigma?

Per als municipis, ser triats pot significar ingressos, ocupació temporal i projecció turística.

Pero quan el guió gira al voltant d’un crim, l’equació es complica. Patraix i Manises han quedat vinculats a la sèrie sobre la ‘viuda negra de Patraix’, un exemple de com un cas criminal real pot ser reapropiat com a relat audiovisual amb impacte territorial. Els veïns es pregunten si volen ser recordats per això.

Castelldefels té l’avantatge de comptar amb una identitat consolidada: platja, esport, qualitat de vida. La sèrie és un episodi més, no la definició del municipi. Però la pregunta roman: fins a quin punt un consistori pot controlar el relat que es construeix sobre el seu territori?

La gestió de la imatge local en l’era de les plataformes

El municipi pot triar si col·labora activament (facilitant permisos, promocionant el rodatge) o si manté distància. Castelldefels ha optat per la primera via, assumint que la projecció compensa el risc reputacional.

És una aposta que altres ciutats han fet abans. Santiago de Compostela no va amagar el rodatge de ‘The Asunta Case’; al contrari, va subratllar la capacitat de la ciutat per acollir produccions internacionals. Però també va haver de gestionar el malestar de famílies i veïns que no volien reviscolar el dolor.

Quan el barri es mira al mirall

Un barri no és només un decorat. És un teixit de persones, memòries i rutines. Quan una càmera hi entra, alguna cosa canvia.

El barri de La Pontona, a Laviana, celebra les seves festes amb música, gastronomia i teatre: una identitat construïda des de dins. Un barri de Gijón es va acomiadar amb afecte del seu fruitero, un gest que parla de vincles reals. Aquestes són les històries que defineixen un lloc.

El preu de la pantalla

La visibilitat audiovisual no és neutra. Porta ingressos, però també riscos. Pot atreure turisme curiós, però també estigmatitzar.

Castelldefels té prou múscul per absorbir l’impacte. Però per a municipis més petits, l’associació amb un crim pot ser persistent. Alcàsser ho sap bé: dècades després, el nom continua evocant el cas abans que el poble.

La clau està en la capacitat de generar relats alternatius. Si un municipi té una identitat forta, diversa i activa, una sèrie no el defineix. Si no, corre el risc de quedar atrapat en una sola imatge.

Castelldefels ha sortit a la pantalla. Ara li toca decidir quina història vol seguir explicant.