Tobogans, miradors i pistes esportives: així serà el nou parc de Castelldefels amb polèmica inclosa

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va adjudicar al juliol les obres de transformació de Ca n’Aimeric a Eurocatalana Obres i Serveis per 3.360.805,03 euros més IVA. Els treballs començaran previsiblement l’octubre i duraran set mesos.

L’espai, utilitzat durant anys com a pedrera i després com a aparcament de camions, es convertirà en un parc metropolità amb zones verdes, recorreguts esportius i àrees d’oci. El projecte aprofita l’orografia particular del terreny per crear diferents nivells i usos.

Un parc pensat per al desnivell

La proposta inclou grans tobogans integrats al talús de l’antiga pedrera, diversos miradors per contemplar l’entorn i camins per passejar i fer activitat física.

El desnivell del terreny, que durant dècades va marcar la imatge degradada de l’espai, es converteix ara en el principal actiu del disseny.

Les instal·lacions esportives ocuparan un lloc destacat. El parc comptarà amb pistes poliesportives i un circuit pump track per a bicicletes i patinets, pensats per a l’activitat física a l’aire lliure.

La pregunta és si aquesta aposta per l’equipament i l’esport encaixa amb el model d’ús que demana un municipi costaner amb vida nocturna intensa durant els mesos d’estiu.

El tancament nocturn del parc, contemplat al projecte, situa Castelldefels en una línia diferent a la d’altres parcs metropolitans de la comarca que romanen oberts les 24 hores.

El dilema del tancament nocturn

Tancar un parc públic de nit pot respondre a raons de gestió: control de l’espai, manteniment, seguretat, prevenció d’usos no desitjats.

Però també reflecteix una concepció determinada de l’espai públic: un equipament amb horari, més que un lloc de pas i convivència permanent.

En un municipi amb platja, passeig marítim i una oferta d’oci que s’estén fins a la matinada durant bona part de l’any, la decisió de tancar un parc metropolità planteja un contrast.

Altres espais verds de l’àmbit metropolità, situats en municipis amb menys pressió turística o menys vida nocturna, mantenen l’accés obert sense restriccions horàries.

No es tracta de qüestionar la millora evident que suposarà la transformació de Ca n’Aimeric. L’espai passarà de ser un solar degradat a un parc amb equipaments i zones verdes.

Però el debat sobre el model d’ús no és menor: defineix quin tipus de ciutat vol ser Castelldefels i com entén la relació entre espai públic, seguretat i llibertat d’ús.

Comparació amb altres parcs metropolitans

La comarca del Baix Llobregat compta amb diversos parcs metropolitans que responen a models diferents.

Alguns, situats en zones residencials o amb menys densitat d’ús nocturn, han optat pel tancament. D’altres, en canvi, romanen oberts i funcionen com a espais de pas i trobada a qualsevol hora.

La diferència no és només de gestió, sinó de principi. Un parc tancat de nit és un equipament; un parc obert és un espai públic en sentit ple. La primera opció facilita el control i el manteniment; la segona aposta per la convivència i la confiança en l’ús ciutadà.

Castelldefels té una particularitat que complica l’equació: la seva condició de municipi costaner amb una forta pressió turística i una vida nocturna que s’intensifica a l’estiu.

El moment de discutir el model

Amb les obres previstes per a l’octubre, el projecte entra en la seva fase irreversible. Les decisions sobre el disseny, els equipaments i el model de gestió ja estan preses. Però el debat sobre el tancament nocturn no hauria de quedar tancat amb l’adjudicació de les obres.

La transformació de Ca n’Aimeric és una oportunitat per repensar com Castelldefels vol gestionar els seus espais públics en un context de creixement turístic i pressió sobre el litoral.

Un parc metropolità pot ser moltes coses: un equipament esportiu, un espai de lleure familiar, una zona verda de pas, un lloc de trobada nocturn.

La pregunta no és si el parc serà millor que l’aparcament de camions. La resposta és òbvia. La pregunta és si el model escollit respon a les necessitats reals d’un municipi amb tanta vida al carrer, o si prioritza la gestió per sobre de l’ús.

Altres parcs metropolitans de la comarca han demostrat que l’obertura nocturna no és incompatible amb el manteniment ni amb la convivència.

També han demostrat que el tancament no garanteix l’absència de problemes. La diferència està en la confiança que es diposita en l’ús ciutadà de l’espai públic.

Un parc per a quin municipi?

Castelldefels ha crescut com a municipi turístic i residencial, amb una oferta d’oci que s’estén més enllà de la platja. La vida nocturna forma part de la identitat del municipi, especialment durant els mesos d’estiu.

Un parc metropolità que tanca de nit pot ser coherent amb un model de ciutat tranquil·la i familiar, però xoca amb la realitat d’un litoral amb activitat fins a la matinada.

El projecte de Ca n’Aimeric aposta per l’esport i el lleure actiu, amb tobogans, pistes i circuits. És una proposta atractiva per a famílies i joves durant el dia. Però la nit també existeix, i amb ella la necessitat d’espais públics oberts, segurs i accessibles.

La transformació de l’antiga pedrera és una bona notícia per a Castelldefels. Però el debat sobre el model d’ús no hauria de quedar enterrat sota els renders i les adjudicacions.

Un parc metropolità és una inversió a llarg termini, i el model de gestió que s’esculli marcarà la relació entre el municipi i el seu espai públic durant dècades. La pregunta, doncs, no és si el parc serà millor que el que hi havia. La pregunta és si serà el parc que Castelldefels necessita.