Joan Miquel Oliver sobre ‘Roïssos’: “He fet diametralment el contrari del disc anterior”

ACN Barcelona – El cantautor mallorquí Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) ha publicat recentment ‘Roïssos’ (Satélite K), un nou treball “instrumental” escrit des de la “solitud i l’enyorança”. Després d’una etapa marcada pels sintetitzadors i l’electrònica, la nova proposta de l’artista fuig d’aquesta dinàmica i s’endinsa en una sonoritat on els micròfons i els instruments guanyen protagonisme. De fet, a les noves cançons només hi sona la bateria, el baix, les guitarres i la flauta, aquesta darrera tocada per Lauriane Orsini. El cantautor explica en una entrevista a l’ACN que tot plegat ha contribuït a crear una cosa “diferent”. “La música és infinita”, sosté, “i per això en aquesta ocasió he fet diametralment el contrari del disc anterior”.
La vida quotidiana, la solitud o l’amor són algunes de les qüestions que transiten per les cançons de ‘Roïssos’, el nou enregistrament de Joan Miquel Oliver que ha comptat amb la col·laboració de la bateria de Xarli Oliver, de la flauta de Lauriane Orsini -que també posa la veu al tema ‘Puzle no resolt’- o de les veus de Miquel Serra i de Xantal Rodríguez, integrant del grup Remei de Ca la Fresca.

L’àlbum compta amb un total de catorze temes que van ser escrits en poc més de dues setmanes, segons explica el cantautor, que compta amb una extensa trajectòria discogràfica amb més d’una vintena de treballs. “Abans fer un disc era un daltabaix emocional que venia acompanyat de molta feina, ansietat i responsabilitat”, reconeix, “ara ja no és així”.

De fet, un dels aspectes que més ha influït en el seu darrer treball ha sigut una mudança a una casa diferent on ha pogut muntar un estudi més gran. Aquesta particularitat impacta directament en el so de la bateria, a través d’una experimentació que ha portat “més reverberacions i un so molt sec, el contrari del que s’està fent darrerament amb aquest instrument”. Les guitarres, el baix i la flauta també contribueixen a la sonoritat d’un àlbum sense sintetitzadors.

“L’anterior el vaig fer assegut al pupitre, davant de l’ordinador”, recorda, “i aquest és un disc gravat amb micròfons i instruments”. L’essència, però, assegura que es pot trobar en qualsevol proposta: “la música és soroll, organitzat, amb una mica d’intenció, i això es pot fer de moltes maneres”.

Un rerefons melancòlic

‘Roïssos’ va arribar en un moment melancòlic, en el qual el músic explica que es trobava sol. Una sensació, però, que no va portar el músic a mirar enrere, ja que admet que sempre pensa més aviat en el futur. “Girar la vista enrere no m’interessa”, bromeja. Conegut també per ser el compositor i guitarrista del grup Antònia Font, reconeix que la tornada als escenaris al seu moment no va influir de forma directa en el seu treball, però sí indirecta.

“Un projecte sempre t’ensenya coses”, afirma, “amb Antònia Font vaig haver d’escriure en un registre que me n’havia oblidat, em vaig haver de posar en la pell de fa vint anys i veure què era l’Antònia Font en aquell moment”.

Gira i música en directe

Pel que fa a la presentació del disc, aquesta va començar fa només uns dies al Festival Recòndit, on Oliver va oferir un primer tast del que es podrà veure aquest dijous a la Sala Apolo de Barcelona. “Hem muntat una banda amb qui tocarem pràcticament tot el disc de dalt a baix”, explica, “i després farem altres cançons, però primer de tot el nou treball”.

Pel cantautor el fet de tocar en directe, amb molts instruments, és un valor afegit, que es pot llegir també com una “reacció” de la gent que vol tocar i del públic que vol sentir. “A vegades vas a veure grups i et fan playback a la cara”, apunta, “i hi ha dues maneres: una és enganyar a la gent i fer veure que estàs tocant quan no estàs tocant i llavors hi ha el ‘petardeo’, que es pot sentir per exemple al trap, i això sí que m’agrada”.