Una jubilada de Badalona acull desallotjats del B9: “M’he deixat portar pel cor davant una situació molt desesperada”

ACN Badalona – Àngela Valeiras, una metgessa jubilada de Badalona ha acollit durant tres nits dos dels desallotjats del B9. Són Serigne Babacar i Abdou Ngom, de 24 i 30 anys. Van arribar a l’assentament fa poques setmanes i amb prou feines s’expressen en castellà. Tampoc es coneixien entre ells i l’aparició de l’Àngela l’endemà del desallotjament els ha convertit en una ‘família’ en qüestió d’hores. La dona els va oferir la casa sense reflexionar-ho massa. “M’he deixat portar pel cor davant una situació molt desesperada”, explica en declaracions a l’ACN. Els nois han mostrat la seva gratitud netejant-li la casa i cuinant-li plats típics senegalesos abans de marxar diumenge a un espai habilitat per entitats i Generalitat per donar-los aixopluc.
Mentre en Serigne cuina una recepta de pollastre amb arròs del Senegal amb l’ajuda d’un altre compatriota que l’Àngela ha convidat a casa, l’Abdou s’asseu amb la dona al menjador de casa. La metgessa li revisa la ferida que el noi es va fer a la mà mentre feinejava amb ferralla.

És una escena de la quotidianitat de les darreres 72 hores a casa de l’Àngela, que ha vist momentàniament alterada la seva normalitat. Viu sola amb dos gossos en un petit baix al centre de Badalona. Entre dijous i dissabte, però, hi ha traslladat una petita part del campament del B9.

És un petit gra de sorra a la lluita contra el sensellarisme, que l’Àngela ja ha practicat en altres ocasions. Fa dos anys, quan l’Ajuntament de Badalona va tancar l’alberg de Can Bofí Vell ja va acollir un dels damnificats. La seva sensibilitat pels vulnerables, però, li ve de lluny.

I és que la seva relació amb en Serigne i l’Abdou no és la primera connexió que té amb el Senegal. De jove, aquesta metgessa ara jubilada, va ser justament al Senegal en un projecte humanitari. “Ho porto a l’ADN; la meva mare va ser una dona que sempre va ajudar”, explica.

Ara, davant la situació del B9, la dona es mostra molt crítica amb l’actuació del govern municipal i considera que el desallotjament va ser una mesura “irracional” que no ha servit per resoldre el problema de base que havia dut els 400 migrants a malviure a les instal·lacions de l’antic institut.

L’endemà del desallotjament, l’Àngela va anar a la plaça on van dormir la primera nit les persones del B9 per intentar ajudar. “No em vaig poder moure d’allà en tot el dia”, relata. Segons explica la dona van ser els mateixos homes de la comunitat senegalesa que li van demanar ajuda pel Serigne.

“Em van dir que era molt jove, que no se sabia moure i em van insistir molt”, explica la dona. Tot i que en un primer moment no va reaccionar, aquella mateixa nit va començar a sentir la “desesperació” de l’acampada. “Em va sortir un impuls i li vaig oferir una nit”, comenta la metgessa.

En aquell moment va aparèixer també l’Abdou, demanant ajuda per curar-se la ferida, que se li estava infectant i li havia provocat fins i tot febres altes. “No el podia deixar allà”, relata. Aquell dijous al vespre tots dos van fer nit a casa de l’Àngela de manera “totalment improvisada”. I s’hi ha estat fins dissabte.

“Jo tinc un sostre i puc escollir el que menjo encara que no em sobrin els diners. Ells no tenen res”, es lamenta la dona, que justifica així el seu impuls per acollir els joves senegalesos. Durant aquests tres dies han pogut menjar, dutxar-se i dormir sota cobert.

Aquesta darrera nit, però, l’Abdou i en Serigne han dormit ja en un centre que diverses entitats i el Departament de Drets Socials han habilitat per oferir aixopluc a una quinzena de persones en situació de vulnerabilitat procedents del B9.

Cap dels dos, però, oblida el gest de l’Àngela i volen seguir-li agraint els pròxims dies, ajudant-la en tasques de neteja de la llar. “Em salten les llàgrimes. Hem d’aprendre molt d’ells”, assegura la dona, visiblement emocionada abans de parar taula per menjar plegats el plat senegalès de comiat que han estat preparant.