Salicrú entén les crítiques a la beca anunciada a la FIL i ja treballa per repensar els ajuts als escriptors catalans

ACN Barcelona – La comissionada del català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, assenyala que entén les crítiques a la beca anunciada a la FIL per Jaume Collboni i defensa utilitzar la polèmica per “replantejar” els ajuts a la literatura catalana. Així ho assegura en una entrevista a l’ACN, en la qual explica que el consistori està en converses amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per “repensar” la dotació de les beques Montserrat Roig o buscar altres iniciatives. Salicrú també explica que fins ara no s’estava revisant el compliment de la normativa lingüística en establiments i treballa per canviar-ho al protocol. D’altra banda, preveu activar la bústia del català a principis d’any, un cop s’incorpori personal per gestionar-la.
La comissionada, nomenada al juliol, diu que va acceptar el repte “per responsabilitat”,  perquè era una feina “que tocava fer”. Tot i que prefereix no parlar de tardança, sí que reconeix que la figura d’un comissionat del català “no arriba puntual”, ja que fa temps que s’arrossega el descens continuat de l’ús del català com a llengua habitual a la ciutat.

Així, tot i que creu que “el catalitzador” hauria d’haver arribat abans, està disposada a posar-s’hi “fins al coll” per corregir la tendència i promoure el català amb projectes com la Casa de la Creació Digital, la bústia del català, la revisió de la normativa i les inspeccions, els ajuts als escriptors i, fins i tot, el repertori del Piromusical de la Mercè.

Polèmica amb la beca ‘Narrar Barcelona’

Salicrú diu que desconeixia la beca ‘Narrar Barcelona’ de residència per a escriptors llatinoamericans fins que el mateix alcalde va anunciar-la des de Guadalajara (Mèxic), en el marc de la Fira Internacional del Llibre. “Entenc les crítiques i la reacció del sector de la literatura catalana”, afirma. Tot i això, puntualitza que l’ajut no està pensat per ajudar un autor o autora, sinó a l’inrevés, que sigui aquest qui “promogui” la imatge de Barcelona.

El que cal, segons ella, és “utilitzar aquesta polèmica”. Per això, diu que l’Ajuntament ja està treballant per “replantejar” els ajuts que es fan a la literatura catalana. Enguany, per exemple, subratlla que s’han donat 27 beques Montserrat Roig de 6.000 euros cadascuna.

“Estem en converses amb aquesta associació (l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) per veure de quina manera aquesta situació ens pot ajudar a repensar, ja sigui la dotació de les beques Montserrat Roig o buscar altres iniciatives que permetin que es continuï promovent la literatura catalana des de Barcelona”, indica.

Inspeccions i bústia del català

La comissionada del català explica en l’entrevista amb l’ACN que fins ara el compliment de la normativa lingüística no s’estava revisant en les inspeccions municipals a establiments. Davant d’això, diu, treballa per tirar endavant un canvi en el protocol d’inspecció per incorporar-ho, igual que també vol implementar canvis quan obrin nous establiments.

Segons apunta, arran d’una directiva europea -la 2006/123/CE-, es van flexibilitzar les condicions d’obertura de nous establiments, fet que implicava que els nous comerços o restaurants obrin primer i presentin després una declaració en la qual afirmen que se segueix la normativa. Així, vol que en aquesta declaració consti també que s’està seguint la normativa lingüística de la mateixa manera que s’estan seguint la resta de normatives.

Pel que fa al Gremi de Restauració de Barcelona, Salicrú comenta que el mateix gremi va decidir que no volia el suport del consistori per tirar endavant la promoció de l’ús del català entre els seus agremiats, i van presentar-ho de la mà d’Esquerra. “De totes maneres, és una iniciativa que el suport econòmic és exclusiu per part del Gremi de Restauració. És així sempre com ho van voler plantejar”, puntualitza.

D’altra banda, Salicrú també explica que treballa per crear dues noves places per dotar de personal l’Oficina del Català i tirar endavant la bústia del català. “La previsió és que puguem incorporar personal específic de l’oficina durant el mes de gener de 2026. I aleshores, per tant, quan tinguem aquest personal, podrem activar la bústia del català”, assenyala.

D’entrada, l’accés a la bústia digital serà a través de la web de l’Oficina del Català, que ja està activa i, posteriorment, es valorarà la possibilitat d’incorporar-la a l’aplicació de BCN a la butxaca. En tot cas, la comissionada matisa que si es tracta d’un cas de discriminació lingüística, la millor fórmula seria dirigir-se a l’Oficina de la No Discriminació. La bústia, afegeix, està més pensada per adreçar qüestions de menor gravetat.

Cursos de català, subvencions i casals

Marta Salicrú admet que es continua sense poder eixugar la demanda de cursos de català a Barcelona, però remarca els esforços fets des de diferents àmbits per corregir-ho. Després  de les inscripcions del setembre als cursos del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL), apunta, hi havia unes 3.000 persones sense plaça que van acabar reduint-se fins a poc més de 1.000  gràcies a la reubicació a través de cursos ofertats per entitats de Barcelona acollides a subvencions del Departament de Política Lingüística.

“Va molt en la línia d’aquestes mateixes ajudes que volem oferir amb la subvenció específica de promoció del català des de la convocatòria de subvencions generals de l’Ajuntament”, indica. Així, tot i que encara hi ha “massa persones sense plaça” la xifra ha millorat respecte a anteriors. 

Sobre les subvencions, destaca la nova línia ‘Ç’ de promoció del català, i a la qual a partir del 8 de gener poden optar-hi dos tipus de projectes: els de promoció de l’ús de la llengua en àmbits de lleure o formació no reglada i els projectes de promoció del català en l’àmbit digital. “Com a mínim ja tenim aquesta primera convocatòria enfocada en aquestes dues línies, i veurem quina és la resposta de la ciutadania”, explica.

D’altra banda, la comissionada també està revisant el compliment i l’aplicació de les clàusules lingüístiques que han de regir les activitats que es fan en casals de barri i centres cívics. L’objectiu, diu Salicrú, és “l’homogeneïtzació” de les clàusules, ja que el seguiment és “irregular” en funció de les empreses gestores. “Hi ha una certa desconnexió entre el reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona i com això es trasllada”, admet. 

“No serà una feina d’avui per a demà, però ens ha de permetre detectar les situacions de vulneració de drets lingüístics abans que es produeixin, i que a més són unes vulneracions que afecten negativament la reputació de l’Ajuntament, que afecten negativament l’estat d’ànim de la ciutadania”, afegeix.

Un repertori “equitatiu” al Piromusical

Preguntada per com pot impactar la seva figura en esdeveniments com les festes de la Mercè, la comissionada diu que hi ha un diàleg “constant” amb l’ICUB per donar més visibilitat al català “en tots els esdeveniments que se celebrin a Barcelona”. “S’ha pres nota de les crítiques de les últimes dues edicions del Piromusical”, comenta. Per això, la idea és avançar cap a una presència “equitativa” del català al repertori en futures edicions.

“Necessitem que aquesta visibilització del català es faci precisament des de la millor ambaixadora que té el català internacionalment, que és Barcelona”, apunta. Per exemple, menciona el treball conjunt amb el comissionat de Turisme, amb qui estan “totalment alineats” amb la idea de fer servir el català com un “valor” per diferenciar Barcelona de la resta de metròpolis.