Proteïnes, força i control del pes: les claus per aprimar-se sense perdre múscul

La Dra. Pilar García Durruti, endocrinòloga de Ruber Internacional Centro Médico Habana, recorda que l’èxit d’un tractament per perdre pes no s’ha de mesurar únicament pels quilos que marca la bàscula: l’objectiu és reduir el greix corporal preservant la major quantitat possible de massa muscular.

Madrid, 7 d’octubre de 2026.- Quan iniciem un procés de pèrdua de pes, solem centrar tota l’atenció en els quilos que marca la bàscula. Tanmateix, aprimar-se planteja una qüestió igual d’important que sovint passa desapercebuda: què estem perdent realment quan baixem de pes?

La pèrdua de pes no procedeix exclusivament del greix. Durant el procés també pot disminuir la massa magra i, per tant, el múscul. Per això, per a la Dra. Pilar García Durruti, endocrinòloga de Ruber Internacional Centro Médico Habana, l’objectiu ha d’anar més enllà d’aconseguir que el pacient pesi menys.

“Perdre pes no hauria de significar perdre múscul. Hem d’assegurar-nos que la pèrdua es produeixi fonamentalment a costa del greix corporal i preservar la major quantitat possible de massa muscular”, explica l’especialista.

L’endocrinòloga assenyala quatre aspectes fonamentals que s’han de tenir en compte durant el procés: una ingesta adequada de proteïnes, l’entrenament de força, evitar pèrdues de pes excessivament ràpides i fer un seguiment professional.

Proteïnes: els ‘maons’ del múscul

Una de les característiques dels tractaments amb agonistes del receptor GLP-1 és la disminució de la gana. Precisament per això, explica la Dra. García Durruti, cal prestar una atenció especial a la qualitat de l’alimentació.

“En reduir-se la gana, podem arribar a ingerir menys quantitat de determinats nutrients essencials, entre ells les proteïnes, que són els ‘maons’ que necessitem per construir i mantenir el múscul”, assenyala.

Això no significa que hi hagi una quantitat idèntica de proteïna recomanable per a totes les persones. Les necessitats s’han d’individualitzar tenint en compte factors com l’edat, el pes, la funció renal i la situació clínica de cada pacient.

L’entrenament de força, un aliat imprescindible

La segona peça és l’exercici. I aquí la doctora estableix una diferència important: mantenir-se actiu o caminar és beneficiós, però no substitueix el treball específic de força quan l’objectiu és preservar la musculatura.

“L’entrenament de força és probablement una de les eines més importants per dir al nostre organisme: ‘aquest múscul el necessito’”, explica l’endocrinòloga.

Per això, durant un procés de pèrdua de pes recomana incorporar exercicis de força de manera regular, progressiva i adaptada a les circumstàncies de cada persona, a més de mantenir altres hàbits d’activitat física.

Aprima-se més ràpid no sempre significa aprimar-se millor

La velocitat a la qual es perd pes també importa. Segons la Dra. García Durruti, una pèrdua excessivament ràpida pot afavorir una disminució més gran de massa magra i contribuir a l’aparició de flacciditat i a canvis en l’aspecte corporal.

“L’objectiu no és baixar tan ràpid com sigui possible a la bàscula, sinó aconseguir una pèrdua de pes saludable i sostenible”, subratlla.

Aquest canvi de perspectiva permet deixar de considerar el nombre de quilos perduts com l’únic indicador d’èxit. Dues persones que hagin perdut el mateix pes poden haver experimentat canvis diferents en la seva composició corporal.

Mirar més enllà de la bàscula

La quarta clau és el seguiment professional. El tractament ha de permetre valorar l’evolució del pacient i adaptar tant l’alimentació com la pauta terapèutica a les seves necessitats.

Segons la Dra. García Durruti, no ens hem de fixar únicament en els quilos perduts. És imprescindible que un professional ens ajudi a planificar la dieta, establir la dosi adequada del fàrmac i vigilar al llarg del procés els canvis que es produeixen en la nostra composició corporal.

D’aquesta manera, el seguiment no persegueix exclusivament comprovar que el pes disminueix, sinó també conèixer què passa amb el greix i amb la massa muscular durant el procés.

Per a la Dra. García Durruti, aquesta és precisament la idea que hauria d’acompanyar els pacients que utilitzen aquests tractaments: l’objectiu no és simplement pesar menys, sinó millorar la composició corporal.

“Aprimar-se de manera saludable significa perdre greix intentant preservar la major quantitat possible de múscul. La bàscula ens dona una dada, però no ens explica tota la història”, conclou l’endocrinòloga.

 

Sobre Hospital Ruber Internacional

 

L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és un centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.

 

Concebut com un “hospital integral”, els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i els Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, aconseguint-se la màxima eficàcia en l’organització i el desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, cosa que permet oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.

 

Sobre Quirónsalud

 

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres es troben l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

 

El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministeri de Ciència i Innovació).

 

Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada en els diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres duen a terme en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.