Per què no aprimo si faig dieta

Parlem cada vegada més de dietes, calories i rutines per mantenir-nos en forma, però un nou estudi apunta cap a un element que solem passar per alt. Un factor silenciós, quotidià, que influeix en la nostra relació amb el menjar molt abans de decidir què posem al plat. I el més curiós és que no té res a veure amb comptar passos ni mesurar racions.

Els investigadors han començat a rastrejar senyals inesperats que connecten les nostres emocions, la manera com ens relacionem amb els altres i certs processos interns que passen totalment desapercebuts. Un engranatge invisible que podria estar condicionant el nostre pes de maneres que mai no hauríem imaginat. I entendre-ho podria canviar-ho tot.

EL FACTOR EMOCIONAL QUE PODRIA ESTAR MARCANT EL TEU PES

Les relacions socials sòlides, en particular els matrimonis d’alta qualitat, poden ajudar a protegir contra l’obesitat influint en un complex sistema de comunicació entre el cervell i l’intestí, segons una nova investigació de UCLA Health (Estats Units).

L’estudi, publicat a la revista ‘Gut Microbes‘, és el primer a demostrar com els vincles socials influeixen en el pes i els comportaments alimentaris a través d’una via integrada que implica la funció cerebral, el metabolisme i l’hormona oxitocina, de vegades anomenada “l’hormona de l’amor”.

Les troballes suggereixen que la qualitat de les relacions pot ser tan important per a la salut física com els factors de risc tradicionals com l’exercici i la dieta.

COM RESPONEN EL TEU CERVELL I EL TEU INTESTÍ A LES RELACIONS

“Sabem des de fa anys que les relacions socials influeixen en la salut, i que les connexions de suport augmenten les taxes de supervivència fins a un 50%. Els mecanismes biològics que expliquen aquesta connexió han romàs desconeguts. El nostre estudi revela una via nova que mostra com el matrimoni i el suport emocional influeixen profundament en el risc d’obesitat”, comenta la doctora Arpana Church, autora principal i neurocientífica de UCLA Health.

Prop de 100 participants de la zona de Los Angeles van participar en l’estudi. Van proporcionar dades com l’estat civil, l’índex de massa corporal (IMC) actual, raça, edat, sexe, estil i qualitat de la dieta, i nivell socioeconòmic. Els investigadors també els van realitzar diverses proves, incloent imatges cerebrals mentre se’ls mostraven imatges d’aliments; anàlisi de femta per detectar metabòlits; anàlisi de plasma sanguini per mesurar els nivells d’oxitocina; i avaluacions clíniques i conductuals, incloent l’avaluació de la seva percepció del sistema de suport emocional.

El laboratori de la Church va descobrir que les persones casades amb més percepció de suport emocional tenien un índex de massa corporal més baix i mostraven menys conductes d’addicció al menjar en comparació amb els participants casats amb poc suport emocional. Les imatges cerebrals van mostrar que aquestes persones tenien més activitat a la cortexa prefrontal dorsolateral, encarregada de gestionar les ganes de menjar i la gana, en visualitzar imatges de menjar.

Per contra, les persones solteres amb i sense un fort suport emocional no mostraven els mateixos patrons cerebrals, possiblement a causa de xarxes de suport social més diverses i menys consistents.

El suport social també va produir canvis significatius en el metabolisme intestinal. Qui rebia un suport més fort mostrava canvis beneficiosos en els metabòlits del triptòfan, compostos produïts per les bacteris intestinals que regulen la inflamació, la funció immunitària, l’equilibri energètic i la salut cerebral. Aquests metabòlits també participen en la producció de serotonina i altres compostos que poden influir en l’estat d’ànim, el comportament social i el metabolisme.

L’oxitocina és fonamental en aquestes troballes. Els participants casats amb un fort suport emocional mostraven nivells més alts d’oxitocina en comparació amb els solters. Church exposa que els seus resultats suggereixen que l’oxitocina podria actuar com un missatger biològic que, alhora, millora les regions cerebrals implicades en l’autocontrol i promou perfils metabòlics intestinals més saludables.

“Penseu en l’oxitocina com un director que orquestra una simfonia entre el cervell i l’intestí. Enforteix la capacitat del cervell per resistir les ganes de menjar mentre promou processos metabòlics beneficiosos a l’intestí, que ajuden a mantenir un pes saludable”, comenta Church.

CONSTRUIR RELACIONS SÒLIDES: UNA NOVA ESTRATÈGIA CONTRA L’OBESITAT

La investigació també qüestiona les visions simplistes sobre el matrimoni i el pes. Els beneficis relacionats amb l’autocontrol, el metabolisme i els nivells d’oxitocina van ser més pronunciats entre els participants casats que expressaven més suport emocional.

“El matrimoni pot servir com a camp d’entrenament per a l’autocontrol. Mantenir una relació a llarg termini requereix superar constantment els impulsos destructius i alinear-se amb els objectius a llarg termini, cosa que pot enfortir els mateixos circuits cerebrals involucrats en la gestió de la conducta alimentària”, aporta Church.

Church explica que l’estudi obre vies potencials per a la prevenció i el tractament de l’obesitat en incorporar la necessitat de construir relacions socials sòlides juntament amb una dieta saludable i exercici. “Aquests resultats subratllen la importància crucial de construir relacions duradores, positives i estables per promoure la salut general”, matisa Church. “Les connexions socials no només són emocionalment gratificants, sinó que estan profundament arrelades en la nostra salut”.

Els autors van assenyalar diverses limitacions. L’estudi va recopilar dades en un únic moment i no pot establir definitivament relacions causals. A més, la majoria dels participants presentaven sobrepès o obesitat, i els casats tendien a ser més grans. Calen futures investigacions amb mostres més àmplies i diverses, i dissenys longitudinals, per confirmar aquests resultats i comprendre millor els mecanismes implicats.