Nou estudi relaciona la microbiota amb hàbits de consum d’alcohol

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Tufts i de l’Escola de Postgrau de Ciències Biomèdiques de la mateixa universitat als Estats Units han descobert una sorprenent connexió entre un fong associat amb el trastorn per consum d’alcohol i la via de recompensa de la dopamina al cervell.

Tal i com es publica a la revista ‘mBio’, l’estudi descriu, en ratolins, com un creixement excessiu de Candida albicans (un fong que resideix naturalment a l’intestí humà) augmenta els nivells de molècules inflamatòries anomenades PGE 2, que poden travessar la barrera hematoencefàlica i afectar el desig de beure alcohol.

EL FONG QUE CANVIA LA RESPOSTA A L’ALCOHOL

La PGE 2, abreviatura de prostaglandina E2, és una molècula multifuncional que intervé en la mediació de respostes inflamatòries, la reducció de l’acidesa estomacal o el desencadenament de la febre. A mesura que C. albicans prolifera a l’intestí (la qual cosa s’associa amb l’ús d’antibiòtics, una mala alimentació o el consum d’alcohol), produeix i estimula la producció de PGE 2.

L’estudi suggereix que, a mesura que les molècules circulen, entren al prosencèfal i alteren la senyalització de la dopamina al cos estriat dorsal, una regió implicada en el processament de la recompensa i la formació d’hàbits.

Si bé els investigadors van plantejar la hipòtesi que els ratolins trobarien més gratificant el gust de l’alcohol i, per tant, en beurien més al estar colonitzats per C. albicans, els resultats van mostrar el contrari. A mesura que els nivells de PGE2 augmentaven juntament amb les poblacions de fongs, els ratolins van començar a evitar la beguda. Quan els investigadors van bloquejar les molècules receptores de PGE2, el comportament es va revertir i els ratolins van tornar a beure alcohol.

“El nostre estudi demostra com funciona la ciència: les nostres idees inicials eren molt errònies”, expressa Andrew Day, primer autor de l’estudi i qui el va dirigir mentre era estudiant de doctorat al programa de Microbiologia Molecular de l’Escola de Postgrau de Ciències Biomèdiques. “Això podria explicar-se per les diferències en la resposta dels ratolins a C. albicans en comparació amb els humans, les diferències en les soques de fongs, o potser estem veient només una petita part de la història completa”.

MÉS FONGS, MENYS GANES DE BEURE… EN RATOLINS

Els investigadors també van descobrir que els ratolins amb sobrecreixement de C. albicans eren més sensibles als efectes de l’alcohol sobre la coordinació motora. Aquest efecte també podria revertir-se bloquejant l’activitat de la PGE 2.

“Els nostres cossos estan programats perquè el nostre comportament respongui a la microbiota intestinal, i aquest estudi destaca que els fongs són components importants de l’eix intestí-cervell”, apunta l’autora principal Carol Kumamoto, professora de biologia molecular i microbiologia a la Facultat de Medicina.

“Creiem que els nivells de colonització fúngica en persones amb trastorn per consum d’alcohol podrien estar afectant el consum d’alcohol de l’hoste al influir en l’interès per beure; si això afecta la satisfacció d’una beguda és més aviat una interpretació”.

El trastorn per consum d’alcohol afecta a més del 5% dels adults arreu del món i es defineix per la incapacitat de controlar o suspendre el consum d’alcohol malgrat les conseqüències negatives. Els tractaments tradicionals, com ara la teràpia conductual, els grups de suport, la medicació i el manteniment de l’abstinència, només tenen una eficàcia moderada, i alguns adults experimenten altes taxes de recaiguda, la qual cosa genera la necessitat d’enfocaments alternatius.

Estudis futurs sobre l’impacte dels fongs i la PGE 2 en el trastorn per consum d’alcohol podrien revelar nous factors que contribueixen a la seva progressió. Assaigs clínics recents han investigat els trasplantaments de microbiota fecal per aquest trastorn, i estudis preliminars mostren efectes prometedors sobre la preferència i el consum d’alcohol.