Màrius Serra publica ‘El mal entès’: “És una novel·la per a gent a qui li agrada llegir”

ACN Barcelona – L’escriptor Màrius Serra (Barcelona, 1963) ha publicat ‘El mal entès’ (Proa), una nova tragicomèdia que posa el focus en la vida d’en Joan Ferrer, que veu com se li ensorra el món quan la dona se li mor en un accident de trànsit, poc després de destapar la seva infidelitat amb la cangur. La filla dels dos sobreviu, però ben aviat en Joan descobreix que no n’és el pare biològic. La novel·la es nodreix de tot un seguit malentesos de la vida contemporània per parlar de temes com les paternitats complexes, la identitat o el pes de l’atzar. De fet, l’autor es reivindica com un “ferm defensor de la ficció”, ja que aquesta pot esdevenir un àmbit de coneixement i experimentació artística. “És una novel·la per a gent a qui li agrada llegir”, sosté.
Amb un narrador omniscient i una estructura que juga amb passat, present i futur, ‘El mal entès’ posa el focus en el personatge d’en Joan Ferrer, un traductor de vida tranquil·la a qui la dona pesca embolicant-se amb la cangur de l’Alba, la filla que tenen en comú. El que podria ser una situació “típica”, engega un procés que acaba amb la mort de la Rosa en un accident de cotxe i el descobriment que, en realitat, la nena no és filla del protagonista.

Una revelació que trenca les certeses d’en Joan i desencadena una cascada de revelacions, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència – en l’àmbit familiar, sentimental o professional – a través d’una història que es desenvolupa en llocs com Barcelona, Nova York, Massanet-Maçanes o, fins i tot, la selva lacandona.

Serra explica que es tracta d’un projecte que prové d’uns apunts que escrivia a mà en una llibreta, relacionats amb tota mena de malentesos: alguns reals, alguns figurats i d’altres inventats. “Els personatges anaven agafant força i picaven a la porta, personatges que es posaven al servei d’una novel·la de ficció”, detalla. Aquesta situació el va portar a gaudir especialment de l’escriptura del títol. “Va ser febril, i no sempre és així”, insisteix.

De fet, l’autor deixa clar que, tot i estar involucrat en moltes feines relacionades amb els mitjans de comunicació, la seva prioritat sempre ha sigut la literatura com a ‘modus vivendi’. “Fa un any era més feliç que ara perquè estava escrivint, però ho continuo fent i tinc la sort que, de moment, l’aixeta raja, però qui sap si es pot tallar demà”, bromeja.

Joc, amb foc

Les creacions de Serra giren al voltant de la literatura, la llengua i el joc, amb una cartera que comprèn títols tan diversos com l’assaig ‘Verbàlia’, les novel·les ludocriminals de la sèrie ‘Comas’, la versió completa en català actual de ‘Tirant lo Blanc’ o ‘Quiet’, en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat. També d’altres novel·les publicades a Proa com ‘Mon oncle’ (1996), ‘Plans de futur’ (2012), ‘Res no és perfecte a Hawaii’ (2016) i ‘La dona més pintada’ (2023).

Per l’autor escriure sempre és posar “paraules en joc” i també ho fa en aquest cas a ‘El mal entès’, deixant clar que els títols sense “foc” no l’interessen. “En aquest cas és un joc, i hi ha foc”, afirma. L’escriptor també recorda que no n’hi ha prou amb una “forma” que sigui interessant, sinó que ha de ser una proposta que vagi més enllà i aporti “sensacions”.

Malentesos en un món desconcertant

El punt central de la novel·la són els malentesos, els quals no són estranys en un món “cada dia més complicat”, segons l’autor. “Jo crec que el tema central d’aquest XXI per a la majoria dels ciutadans és la identitat, perquè tots vivim força desconcertats en el moment històric actual”, admet, “els malentesos ens envolten per una falta de comprensió, i aquesta dificultat té molt a veure amb la pròpia identitat”.

L’exploració de les paternitats complexes és un altre tema que Serra col·loca a la seva novel·la, així com l’amor, que hi és present, però en molta menys mesura. També el mal, “repartit una mica entre tots els personatges, que no són ni bons ni dolents, sinó que trontollen amb les seves pròpies ambigüitats morals”.

Pel que fa al món editorial, l’escriptor s’hi aproxima des d’un vessant irònic a través de la mirada d’un personatge concret. “Jo només vull reivindicar que a la gent que li agradi llegir, que llegeixi; i a la gent que no li agradi, no cal ni que faci llibres, ni que compri llibres, ni que en recomani. La lectura té el seu ritme i la seva pròpia naturalesa i defenso la ficció com a territori fonamental per conèixer l’ànima humana”, conclou.