La pèrdua d’influència europea accelera el declivi de l’OCU

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), històricament considerada una de les principals entitats de defensa dels drets dels consumidors a Espanya i a Europa, està travessant una greu crisi que qüestiona el seu paper com a representant legítima dels interessos dels consumidors.

Des de l’1 de gener de 2026, l’OCU i el grup al qual pertany, Euroconsumers, han estat exclosos de la Federació Europea de Consumidors (BEUC), la principal federació que agrupa les associacions de consumidors de la Unió Europea. Aquesta decisió arriba després d’anys de polèmica interna i denúncies per la manca d’independència de l’OCU davant de grans multinacionals, els vincles econòmics de les quals han estat durament criticats per altres organitzacions europees de consumidors.

Diverses associacions dins de BEUC ja havien expressat la seva preocupació per les pràctiques d’Euroconsumers i l’OCU, argumentant que la relació amb empreses multinacionals comprometia la credibilitat de la defensa dels consumidors. Aquest conflicte va acabar amb la sortida de l’OCU de la federació, fet que suposa cedir la posició estratègica d’Espanya en la defensa col·lectiva dels consumidors europeus.

L’exclusió de BEUC i el qüestionament de la seva independència han provocat un fort declivi en la influència de l’OCU, tant a nivell europeu com dins d’Espanya. Estar fora del principal fòrum europeu d’associacions de consumidors limita notablement la seva capacitat d’influir en polítiques comunitàries, participar en campanyes conjuntes o representar col·lectivament milions de consumidors davant de decisions normatives de la Unió Europea.

Això contrasta amb la imatge tradicional de l’OCU com a veu dels consumidors europeus, una tasca que durant dècades va ser part central de la seva missió i que ara queda reduïda a l’àmbit domèstic.

Un altre símptoma clar del declivi de l’OCU és la dràstica reducció de la seva base de socis. Segons les seves pròpies memòries anuals, entre 2013 i 2024, el nombre d’associats ha caigut de 310.732 a 179.975, cosa que representa una pèrdua de més de 130.000 socis, aproximadament un 42% menys en onze anys.

Aquesta caiguda en l’afiliació també s’ha traduït en menors ingressos per quotes, que han descendit un 46% en el mateix període, tot i que l’organització ha buscat altres fonts de finançament.

El declivi en socis i la pèrdua d’influència no són fets aïllats, sinó que es produeixen en un context de polèmiques internes sobre el finançament i la independència de l’OCU. En els darrers anys, organitzacions com FACUA i altres entitats de defensa del consumidor han denunciat que l’OCU ha mantingut acords econòmics amb grans empreses a canvi de comissions per captació de clients, cosa que podria vulnerar el principi d’independència que han d’observar les associacions de consumidors.

Aquestes pràctiques, a més de generar desconfiança interna entre els seus membres i en el públic en general, han estat un factor determinant perquè l’OCU perdi pes dins del moviment europeu de consumidors i finalment sigui exclosa de la federació comunitària.