La medicina reproductiva avança gràcies a la intel·ligència artificial i les tecnologies òmiques, segons IVI

IVI va subratllar l’avenç de la intel·ligència artificial (IA) i de les tecnologies òmiques en l’àmbit de la reproducció assistida, en presentar 41 estudis sobre aquesta matèria durant el XIII Congrés Asebir a Barcelona.

La doctora Marga Esbert, embriòloga i coordinadora de recerca d’IVI Barcelona, va explicar que des dels inicis de la reproducció assistida els progressos han estat extraordinaris, i que la IA i les òmiques havien permès fer un salt qualitatiu en aportar dades objectives i estandarditzades per a la presa de decisions.

D’entre els resultats presentats va destacar un algorisme capaç d’analitzar més de 1.200 oòcits de donants per predir quins òvuls arribarien a la fase de blastocist. Així mateix, eines digitals com Embryo Assist i el programari SiD van oferir una avaluació més completa del potencial reproductiu dels espermatozoides i embrions. Els investigadors també van observar que, després de la desvitrificació, els col·lapses embrionaris es van associar a pitjors taxes d’implantació, mentre que les contraccions lleus afavorien la recuperació.

IVI també va mostrar els avenços assolits en el cultiu embrionari prolongat fins al dia 11, possible gràcies a l’optimització dels sistemes d’incubació. Aquest nou escenari va permetre estudiar fases abans invisibles del desenvolupament, i les anàlisis van revelar que els embrions euploides presentaven un patró d’expressió gènica associat a una major capacitat de creixement i adhesió.

Una altra de les línies de recerca es va centrar en les divisions cel·lulars. Gràcies a sistemes ‘time-lapse’, es va observar que alguns embrions passaven d’una a tres cèl·lules en lloc de la seqüència habitual, un fenomen vinculat a una menor viabilitat. Per primera vegada, una anàlisi proteòmica de l’esperma va relacionar aquestes divisions irregulars amb diferències en el perfil de proteïnes espermàtiques, obrint noves línies d’estudi sobre el paper del gàmeta masculí en el desenvolupament embrionari.

Per tot això, Mireia Florensa, directora del laboratori FIV d’IVI Barcelona i membre del Comitè Organitzador d’Asebir 2025, va concloure dient que l’objectiu és “continuar impulsant una medicina reproductiva més precisa, eficaç i sobretot més personalitzada”.