Fritz Lang, Colectivo Cine Mujer, Barbara Hammer i Hiroshi Shimizu, primers noms de la programació 2026 de la Filmoteca

ACN Barcelona – Fritz Lang, Colectivo Cine Mujer, Barbara Hammer i Hiroshi Shimizu seran alguns dels protagonistes de la programació del primer semestre de 2026 de la Filmoteca de Catalunya. L’equipament cultural també posarà l’accent en la crisi de l’habitatge, l’animació – amb un cicle d’anime japonès -, la recuperació del patrimoni i la presència de cineastes contemporànies com Carla Simón, Christian Petzold, Radu Jude o Mia Hansen-Love. El director Pablo La Parra ha celebrat les bones dades del 2025, amb més de 100.000 espectadors i una mitjana de gairebé 90 assistents per sessió. “En un moment d’incertesa i amb unes circumstàncies que es poden traduir en dubtes, l’experiència del cinema és insubstituïble”, ha subratllat.
El primer any sota la direcció de Pablo La Parra ha encetat una nova temporalitat en la presentació dels programes públics repartida en tres períodes: el primer semestre, l’estiu i la tardor. La programació ha incorporat noves línies en diferents formats, que tindran continuïtat en el pròxim exercici i que aquest 2025 han reivindicat figures com Helena Lumbreras o Joaquim Jordà, a més de comptar amb la presència de cineastes del país en actiu com Isaki Lacuesta, Mar Coll, la sonidista Amanda Villavieja o la muntadora Ariadna Ribas.

L’any 2025 a la Filmoteca s’ha consolidat la recuperació de públic després de la pandèmia. A pocs dies per acabar l’any, la xifra total supera els 100.000 espectadors i la mitjana per sessió s’aproxima als noranta. El nombre d’abonaments també s’ha mantingut estable amb 641 carnets emesos el 2025. D’altra banda, les exposicions han rebut més de 3.000 visitants.

La programació ha multiplicat la presència del cinema català, la visibilitat dels fons patrimonials de l’equipament i una mirada transversal queer i de gènere. En aquest sentit, destaca la presència d’Ira Sachs, Tsai Ming-Liang, Albertina Carri o Valeria Sarmiento acompanyant els seus programes, o les retrospectives dedicades a Mai Zetterling, Sarah Maldoror o Germaine Dulac.

L’any que acaba també ha portat grans novetats a les col·leccions fílmiques i documentals, amb el lideratge de projectes de digitalització i restauració fílmica amb impacte internacional, així com la incorporació d’importants fons, com l’arxiu Pere Portabella. “El cineasta ja havia confiat en la Filmoteca per prendre cura del gruix del seu patrimoni, però enguany ha estès aquesta enorme responsabilitat, la qual acollim amb orgull i honor”, ha detallat La Parra, “és una de les col·leccions més importants per comprendre, no només la història del cinema, sinó la Catalunya contemporània”.

Finalment, el projecte ‘Visibilitzem el cinema català’ ha continuat la digitalització de pel·lícules del fons de la Filmoteca, amb una desena de llargmetratges i una desena de curtmetratges anuals, i algun dels seus títols han estat estrenats i programats en festivals com el Tallin Black Nights (Estonia), Màlaga o Sitges.

Per tot plegat, el director de la Filmoteca ha celebrat que s’hagi aconseguit els objectius fixats: “multiplicar la presència del cinema català a la programació, reforçar la visibilitat dels fons patrimonials de l’equipament als programes, desenvolupar una mirada desacomplexadament feminista i queer, així com enriquir, ampliar la diversitat de gèneres i expressions cinematogràfiques que acull la Filmoteca”.

A més, La Parra ha destacat dues accions “rellevants” per l’equipament cultural. Per un costat l’acabament de la instal·lació i posada en funcionament d’un laboratori de duplicat fotoquímic que garantirà la supervivència de les pel·lícules sobre suport de nitrat de cel·lulosa. Per l’altre els passos que conduiran a la conclusió del projecte original del Centre de Conservació i Restauració, que permetrà encabir tota la col·lecció fílmica de la Filmoteca amb una clara aposta per una bona “preservació”.

Un primer tast de la programació del 2026

El primer semestre de 2026 portarà a les pantalles de la Filmoteca retrospectives dedicades a l’etapa muda de Fritz Lang o la cineasta Barbara Hammer, les presències de cineastes contemporànies com Carla Simón, Christian Petzold, Radu Jude o Mia Hansen-Love i cicles dedicats al Colectivo Cine Mujer mexicà o la crisi de l’habitatge amb ‘Llogateres del món’, una selecció de pel·lícules que exploren la naturalesa de la crisi de l’habitatge.

Un altre dels plats forts serà un cicle dedicat al mestre japonès Hiroshi Shimizu. L’animació tindrà un focus central amb l’exposició dedicada a l’artista i cineasta Isabel Herguera i un cicle d’anime japonès, entre altres propostes. També es consolidaran noves formes de donar visibilitat al cinema restaurat amb el cicle ‘De bell nou’ i s’estrenarà un nou format expositiu experimental: ‘Interval’.

La creadora de la imatge de la Filmoteca per 2026 és la il·lustradora Nadia Hafid, que s’ha inspirat en l’experiència de viure aquesta casa del cinema, integrada orgullosament en el barri del Raval. “Vivim en un moment en què es multipliquen les preguntes i les incerteses sobre la cultura cinematogràfica. Totes aquestes circumstàncies sovint es tradueixen en dubtes sobre la vigència contemporània del cinema o fins i tot en la desconfiança sobre la seva capacitat de sobreviure al context contemporani, però és justament aquesta pregunta social, molt legítima, la que ha fet del cinema un art porós, resistent i canviant”, ha conclòs el director.