Ferran Palau: “He tirat enrere al punt d’inici per agafar una altra direcció”

ACN Barcelona – Després d’anys d’escriure cançons pop, el compositor Ferran Palau sentia l’impuls de tirar cap a una altra banda i canviar. El resultat és ‘Aniversari feliç’ (Hidden Track Records), publicat recentment. El vuitè disc del cantant marca una nova etapa en la seva trajectòria amb un format amb menys capes, desprès de la bateria, i amb més instruments de corda i de vent, i guitarres reverberades. En una entrevista amb l’ACN, Palau assegura que es trobava en un carreró sense sortida i per sortir-ne va decidir mirar enrere. “He tirat enrere al punt d’inici per agafar una altra direcció”. També admet que en l’àlbum no hi ha un canvi pel que fa a la seva personalitat, sinó en el seu vestit.
Ferran Palau explica que no hi ha un sol motiu per haver fet ‘Aniversari feliç’, sinó que conflueixen diferents experiències. Haver fet el disc anterior també el va portar a la conclusió que havia de treure un àlbum com ‘Aniversari feliç’. “Quan vaig arribar a aquesta conclusió el disc ja estava mig fet, ja tenia moltes cançons escrites i queia pel seu propi pes”.

Explica que feia molts anys que escrivia cançons en clau pop per ser interpretades amb un quartet de bateria, baix i guitarres. “En el fons soc una persona fràgil a l’escenari i això era com un escut, em donava molta solidesa”. Tot i això, afegeix que va arribar un moment en el qual ja no l’excitava aquest so i no tenia més idees ni sabia cap on més tirar. Ferran Palau assegura que es trobava en un carreró sense sortida i per sortir-ne va decidir mirar enrere. “És el que jo he fet, tirar enrere al punt d’inici per agafar una altra direcció”.

El músic defensa que s’han de provocar canvis. “Un artista per ser un bon artista ha de tenir un conflicte sempre a l’interior, ha d’estar incòmode en el lloc on està i ha de voler anar cap a una altra banda”. Admet que li funcionava quedar-se en el pop metafísic, que tant li ha agradat, però hi havia una veueta que li deia que havia de canviar la direcció.

Palau admet que en l’àlbum no hi ha un canvi pel que fa a la seva personalitat, sinó en el vestit. “Abans anava amb unes botes de muntanya tot terreny i ara vaig o descalç o amb uns mitjons fins”.

Considera que dir que es comença una nova etapa és una cosa que es decideix. Aquest és el seu vuitè àlbum i fa broma que s’ha d’inventar excuses per seguir gravant discos. “Però realment ho sento així perquè amb aquest disc m’he sentit molt lliure, m’he tret molt de pes de sobre”. Reflexiona que s’ha alliberat de certa expectativa sobre ell i del que representa què s’ha de fer. “Guanyar-se la vida amb la música també és una pressió, saps?”, afegeix.

Aquest nou treball compta amb una producció —co-produïda amb el seu cosí Jordi Matas — que es desprèn de la bateria i el ritme, i posa en primer pla les cordes, els vents i les guitarres reverberades. Palau posa la veu, la guitarra, l’ukelele i els cors i està acompanyat per Jordi Matas  (Guitarra, baix i pianet), Bruna González (Violoncel), Marcelí Bayer (Flauta travessera i clarinet) i Vicent Pérez (Trombó).

Ferran Palau destaca que no vol ser pamfletari, però afegeix que tampoc pot ser-ho. “No sabria fer-ho, perquè les cançons em surten d’un lloc que tampoc acabo de controlar del tot”. Les lletres parlen de temes com el temps, les lleis de la natura, les estacions, el naixement de l’amor, la decadència i la pèrdua.

Recorda que Joan Pons va explicar que hi havia moltes conclusions que treia del disc gràcies a haver-se d’explicar. “En el seu cas, bastant, i en el meu també, no tenim ni idea del que estem fent ni per què ho fem”. Sobre les lletres, admet que no sap fer-les d’una altra manera.

Fracàs

Per altra banda, explica que sempre l’ha interessat molt el fracàs en el món de la música. “Les figures que van fracassar em creen un interès brutal”, diu. Posa com exemple Vashti Bunyan, Connie Converse o Nick Drake. “Les històries de fracàs les trobo fascinants i més encara quan la música és tan talentosa”, declara. Recorda que Vashti Bunyan deia, per exemple, que una de les coses que la van fer plegar en el seu moment va ser veure una actuació de Joni Mitchell i pensar que si una persona era capaç de fer això, quin sentit té fer música? Assegura que a ell també li passa.  

Apunta que tota l’estona s’està a punt d’acabar el món i és una sensació de molta ansietat generalitzada, molt ‘heavy’. Diu que precisament la música pot servir per calmar això una mica. Almenys, indica, a ell li serveix. “Fer aquesta música o escoltar cert tipus de música em calma”. Recalca que ara surten contínuament coses que li agraden i li interessen, però el posen nerviós i l’acceleren. “Em dona molta tranquil·litat escoltar coses que es van gravar fa molts anys i que ja no estan en actiu i que segurament no està escoltant ningú”.

Música futurista

Creu que la música que ha fet d’alguna manera “pot arribar a ser futurista en el sentit que potser el camí més lògic és la cosa orgànica, buscar la humanitat per sobre d’allò automàtic i la màxima veritat. Aquest disc són persones davant de micròfons fent música, no hi ha més que això”. Ressalta que normalment la resposta està a no fer el que fa la majoria, el que està passant majoritàriament en el món de la música. “No encaixar a vegades és la millor manera d’encaixar”.

Concerts 

Palau actuarà pròximament al Teatre Eril de Guissona el 14 de febrer; a Músiques de butxaca a Igualada el 26 de febrer; al Curtcircuit a cafè del teatre a Lleida el 27 de febrer; a l’Accents de Reus el 14 de març; a la tempesta de Balsareny el 21 de març; a l’Strenes de Girona el 28 de març; al Teatre La Peni de Molins de Rei el 17 d’abril i al Vida de Vilanova i la Geltrú el 2 de juliol.