El model Value-Based Healthcare guanya terreny a Europa

Els sistemes sanitaris europeus travessen un moment de gran pressió. L’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques i els efectes del canvi climàtic estan disparant els costos sanitaris. A això s’afegeixen l’escassetat de professionals, l’elevada demanda de serveis mèdics i els retards assistencials agreujats després de la pandèmia de covid-19. En aquest context, molts països han recorregut a l’externalització de serveis com a possible solució per guanyar eficiència, tot i que aquest enfocament continua sent objecte d’un intens debat.

No obstant això, un article recent publicat a la revista científica Health Policy aporta una visió renovadora: externalitzar pot millorar la qualitat sanitària sempre que es faci sota el model d’atenció basada en valor, coneguda com a Value-Based Healthcare (VBHC). L’article sosté que les polítiques d’externalització no s’han de centrar únicament en la reducció de costos, sinó en la qualitat dels resultats clínics i l’experiència del pacient. El model VBHC es basa precisament en incentivar els proveïdors no pel volum d’activitat, sinó pels resultats en salut que aconsegueixen. Aquest enfocament inclou components com l’organització de l’atenció per unitats clíniques integrades, la mesura de resultats i costos per pacient, els pagaments per processos, la integració entre nivells assistencials i l’ús intensiu de tecnologia i dades.

Diverses experiències internacionals, com el Netherlands Heart Network (Països Baixos), la Martini Klinik (Alemanya), Diabeter (Països Baixos) o la xarxa Quirónsalud i l’Hospital 12 de Octubre (Espanya), han mostrat resultats positius amb aquest tipus d’enfocament —tant en centres públics com privats—, millorant la qualitat, la coordinació assistencial i l’experiència del pacient.

Una de les claus del sistema basat en valor és la mesura sistemàtica dels resultats (PROMs) i l’experiència del pacient (PREMs). Aquesta informació ofereix una mirada més completa i humana sobre l’atenció sanitària, més enllà d’indicadors tradicionals com la supervivència o el temps de recuperació. A més, permet orientar decisions clíniques, assignar recursos i millorar la gestió sanitària. No obstant això, la seva implementació planteja reptes com les barreres tecnològiques o la manca de temps, cosa que es pot solucionar en part mitjançant l’externalització de serveis tecnològics especialitzats.

La investigació sosté que una de les pors habituals sobre la privatització —la recerca de beneficis a costa de la qualitat— podria resoldre’s amb models de pagament basats en resultats. En lloc d’incentivar el volum de procediments, el sistema recompensa el valor que s’aporta als pacients. Els autors citen experiències recents a França, on el model de pagament per rendiment ha contribuït no només a reduir la despesa pública, sinó també a millorar la cobertura preventiva, promoure l’adherència a guies clíniques i reduir desigualtats en resultats de salut.

Així mateix, investigacions recents mostren que els models de pagament per resultats o per processos —quan es plantegen amb un enfocament ampli, que inclou l’eficiència, la qualitat i l’equitat— poden millorar resultats clínics i contenir els costos. Segons la publicació, aquests sistemes eviten penalitzar centres que atenen poblacions complexes o vulnerables, i afavoreixen la col·laboració entre proveïdors públics i privats.

Tot i que el model de sanitat basada en valor va ser concebut inicialment per fomentar la competència entre centres, la seva aplicació pràctica està demostrant que la col·laboració és encara més efectiva per elevar resultats en salut a nivell poblacional. Per això, els autors defensen que el debat no s’ha de centrar en si la sanitat ha de ser pública o privada, sinó en com els sistemes poden organitzar-se per oferir atenció de màxima qualitat i centrada en el valor aportat al ciutadà.

La implementació d’aquest model —conclouen— podria actuar com a catalitzador per a la transformació dels sistemes sanitaris europeus, proporcionant una via per superar les limitacions tant del model tradicional com de la privatització sense control, i sempre posant al centre els resultats que importen als pacients.