El MNAC homenatja la figura del Mestre de Cabestany amb una nova exposició que incorpora obres inèdites

ACN Barcelona – El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat aquest dijous una nova exposició que homenatja la figura del Mestre de Cabestany i que incorpora més d’un centenar de peces, algunes d’elles inèdites. Una de les propostes centrals és la reconstrucció hipotètica de la portada de Sant Pere de Rodes, de la qual s’exposa per primera vegada un relleu figurat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del ‘Titulus Crucis’ de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica al segle XX. El comissari Manuel Antonio Castiñeiras, sosté que més enllà del vessant expositiu, la mostra reflexiona sobre la història del patrimoni català.
‘Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: La creació d’un mite’, que es podrà visitar del 20 de març al 29 de juny del 2026, és una exposició que fa un homenatge al Mestre de Cabestany – un conegut escultor del romànic català – i a la seva obra mestra, la desapareguda portada de marbre de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva (1160-1170).

La mostra també aborda la trajectòria vital de l’artista – entre la Toscana, el Migdia francès, Catalunya i Navarra -, així com els nombrosos interrogants oberts en relació amb les fonts i les intencions originals del seu art. Titllat de “Picasso del segle XII”, Castiñeiras insisteix que el seu art va ser “trencador” i que segur que quan inaugurava una obra el públic ho rebia amb sorpresa.

L’aparició d’una sèrie de peces procedents d’aquest conjunt i l’ingrés de cinc d’elles (un relleu, dos caps masculins, un fragment de vestimenta i la cartel·la de l’INRI de la creu) a la col·lecció del MNAC han propiciat aquesta mostra de gran abast que pretén fer valdre l’originalitat i la “modernitat” de l’escultor itinerant en el context del romànic europeu.

La portada, el gran reclam

L’exposició reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius nacionals i internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí o Londres), amb la particularitat que inclou obres i documents inèdits. Per aquest motiu en un mateix espaies reuneixen obres d’art romànic, sarcòfags romans, peces reutilitzades, relats de viatgers o informes, entre d’altres.

La proposta també busca cridar l’atenció sobre l’extraordinària dimensió artística de l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes i la seva llarga i agitada història patrimonial des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.

“Semblava que el coneixement sobre el Mestre de Cabestany i de la portada que havia fet a Sant Pere estava tancat, o que no sortirien més coses, però durant el procés de preparació de la mostra ho hem viscut amb estrès perquè, per exemple, el mes passat va aparèixer una nova peça”, detalla.

Cabestany recorda que quan la portada del monestir s’abandona es produeix una mena de “vandalisme i desmuntatge” amb parts que van anar a parar a cases particulars, d’altres que es van utilitzar com a material de construcció i algunes de més extraordinàries que es van quedar en mans del món del col·leccionisme i que són “les que millor es conserven”.

“Estic segur que en el futur apareixeran més peces i moltes de les coses que es proposen a la mostra es podran revisar en un futur”, subratlla, “el que sí que crec és que l’exposició està fent una contribució a la història de l’art català”. Cabestany es refereix d’aquesta manera, per exemple, a la reconstrucció hipotètica de la portada, un repte “arriscat”.

“Es desmunta fa molt de temps i no en tenim cap dibuix, només tres descripcions molt generals que no ajuden a localitzar com era. D’altra banda, als anys noranta desapareix la traça, un fet que ens porta a treballar a partir documents antics i altres reconstruccions”, sosté. Per tot plegat, s’arriba a la conclusió que és una “repetició” de l’estructura interna de l’església: un pòdium, una columna i dos arcs que se sobreposen”, conclou.

Un viatge de gran envergadura

L’exposició permet al públic endinsar-se en una sèrie de narratives a través de tres grans seccions. La primera aborda el moment de la destrucció i dispersió de la portada al segle XIX i posterior naixement d’una consciència patrimonial. Un segon àmbit explica l’edat d’or del monestir medieval a través dels seus vincles amb Roma, la creació de relats llegendaris i la realització d’una portada de marbre de la qual s’ofereix una proposta de reconstrucció.

Finalment, planteja una secció dedicada a la inspiració antiga del Mestre de Cabestany i el caràcter retrospectiu del seu art i de la seva tècnica, amb l’exhibició d’altres exemples dels segles XI-XII procedents de diferents punts d’Europa. “No és només una exposició d’art romànic, sinó que vol fer una reflexió sobre la història del patrimoni català, la història de l’art, el reciclatge d’objectes, i també el misteri que va envoltar aquest escultor anònim del qual hem trobat tantes coses que valen la pena”, afegeix.