El boom dels complements alimentaris: la facturació creix un 18% des del 2019 i endocrinòlegs alerten d’un sobreconsum

ACN Barcelona – El consum de complements alimentaris no para de créixer a Catalunya i a l’Estat. Segons dades espanyoles d’Afepadi, la principal associació de fabricants i distribuïdors de suplements, la facturació del sector va créixer un 18% entre el 2019 i el 2024, i un estudi del 2022 indica que dos terços de la població n’ha consumit l’últim any. La doctora Clara Joaquín, de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició, parla d’un “boom” molt lligat a les xarxes socials i a la preocupació pel benestar. El sector destaca els beneficis dels complements per millorar la salut, mentre que Joaquín creu que falten estudis i veu un excés en el consum. També avisa, com la farmacèutica Laura Salud, que cal tenir clar que el ‘suplement miracle’ no existeix.
Els complements alimentaris han passat a ocupar prestatges de botigues de dietètica a tenir seccions senceres en farmàcies i fins i tot en supermercats. Pots amb càpsules o píndoles de vitamina C, de magnesi o d’omega-3 són cada vegada més habituals als comerços quotidians, mentre les xarxes socials són un motor per als continguts que divulguen i promocionen aquests suplements. 

La doctora Joaquín, cap de secció de Nutrició i Obesitat de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, es refereix a l’auge dels complements alimentaris dels últims anys directament com un “boom”, que relaciona amb les xarxes socials, i adverteix que en aquest àmbit “moltes vegades la promoció o informació no és per part de professionals de la salut, sinó d’’influencers’”. 

Joaquín també atribueix aquest creixement a altres factors, com un augment en “tendències de vigorèxia o ortorèxia (preocupació extrema per tenir un cos més musculat o per una alimentació pretesament sana)”, així com un interès creixent pel benestar i per envellir bé i a una major visualització de la menopausa. 

Laura Salud, farmacèutica, nutricionista i fundadora d’una empresa de suplements, assenyala que fa temps que recomanen aquests productes perquè “donen molts beneficis”, però destaca que darrerament n’han observat un “auge evident”. Salud també veu una preocupació creixent pel benestar en general i identifica perfils concrets com esportistes, que busquen, per exemple, una suplementació de proteïnes o creatina. 

La presidenta d’Afepadi, Mònica Gispert, prefereix parlar d’un “creixement sostingut” del sector que no pas un “boom”. Segons dades d’Afepadi, que cita les consultores IQVIA i Euromonitor, en l’últim lustre, el sector dels complements alimentaris ha crescut un 5% de mitjana anual i, entre el 2023 i el 2024, va augmentar un 8,6% en valor fins arribar als 2.015 milions de facturació a Espanya –300 milions més que el 2019–. En unitats, en el mateix període el sector va pujar un 3,1%. Gispert preveu que el sector continuarà creixent. 

Afepadi reivindica que es va fundar el 1943 i que representa aproximadament el 80% de la facturació de les empreses del sector. Prop de la meitat de les companyies associades tenen la seu a Catalunya (67 de 141). La majoria són pimes i es reparteixen a parts similars entre les distribuïdores o comercialitzadores, les qui s’ocupen d’activitats mixtes i els fabricants de productes. L’associació estima en 15.450 els llocs de treball directes del sector a Espanya –sis de cada deu, dones–, que exporta un 20% de la facturació. 

Millorar l’estat de salut, reduir la fatiga i ajudar en la menopausa 

Segons un estudi de diversos acadèmics publicat l’agost del 2022 a la ‘Revista Española de Nutrición Humana y Dietética’, la revista de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, un 63% de la població havia pres un suplement alimentari en l’any anterior. Set de cada deu que en consumeixen ho fan per millorar l’estat de salut en general, mentre que un terç, per tenir més energia o reduir la fatiga i el cansament, i també un terç, per ajudar al funcionament normal dels ossos, cartílags i músculs. Un 28% dels usuaris admet que, malgrat no ser medicaments, els fa servir per tractar malalties concretes com ara l’osteoporosi, l’artritis, l’asma o els problemes gastrointestinals. Un 18% els pren per prevenir malalties. 

El mateix estudi, amb una mostra de 2.630 persones, assegura que el principal punt de venda dels complements és la farmàcia (61% dels casos), seguit de les herboristeries o les botigues de productes dietètics (23%) i d’internet (13%). La meitat dels qui s’inicien en el consum d’aquests productes ho fan recomanats per un metge, i gairebé quatre de cada deu, per un farmacèutic. 

L’enquesta desglossa quins són els complements més populars: el 39% dels participants afirma que pren vitamines –la C, la D i la B12 són les més consumides–; el 16% pren minerals –magnesi, calci i ferro, entre d’altres–; el 23%, complexos de vitamines i minerals, i el 32%, olis rics en omega-3, com l’oli d’onagre. D’altra banda, un 27% afirma ser consumidor de probiòtics, i el 28,6%, d’extractes com ara la fibra, el ginseng, la cúrcuma o bé l’àloe vera. Una de cada cinc persones pren productes per a esportistes com proteïnes, barres energètiques o begudes especials. 

Més dones que homes pregunten per suplements 

Amb l’experiència a peu de farmàcia, Salud assenyala que hi ha més dones que homes que pregunten per suplements, sobretot a partir dels 30 anys, i especialment quan la dona entra en l’etapa de la menopausa. Salud -que també té canals a les xarxes socials amb milers de seguidors on fa divulgació de suplements- diu que aquestes dones transiten per canvis que poden ser molt abruptes i que, quan van al metge, “de vegades els diuen que això és normal, però elles no es troben bé i estan desesperades”. 

Sobre la invisibilitat de la menopausa, la doctora Joaquín també valora que “cada vegada més dones vagin a la consulta i expliquin que ho estan passant molt malament, tenen símptomes i no han rebut mai una atenció especial”, i remarca que aquí hi ha un camp d’estudi “molt important” per identificar tractaments que puguin millorar el benestar d’aquestes dones. 

En qualsevol cas, Salud recalca que els farmacèutics han d’ajudar els usuaris a entendre per què es prendran el suplement; com fer-ho o com escollir un determinat complement; en definitiva, remarca, “com tenir més criteri i rigor amb les decisions sobre la salut”. I, si la farmàcia no és el lloc per resoldre un problema de salut, aconsellen demanar hora al metge. 

La necessitat dels suplements 

Aquesta farmacèutica creu que l’estil de vida i la dieta actuals fan que moltes persones adultes necessitin complements. “Són aliments o principis actius que no acaben de ser introduïts de forma exògena a través de la dieta, i llavors es necessiten a través dels suplements”, sosté Salud, que deixa clar que els suplements “no són medicaments”. 

Des d’Afepadi, assenyalen que els complements alimentaris són per a persones “sanes” que busquen en “moments puntuals” ajuda a la dieta habitual, si bé també hi ha professionals sanitaris que els recomanen quan creuen que poden ajudar algun pacient, a més del tractament. 

En canvi, la doctora Joaquín parla d’un excés en el consum de complements: “Crec que consumim massa suplements. Penso que no els hem de demonitzar, perquè cada vegada se’n faran més estudis i hi haurà més evidència científica dels beneficis, com per exemple passa amb la melatonina o la creatina. Però de moment en tenim poca evidència i hem d’evitar-ne un excés de consum”. 

Aquesta metgessa especialista en Endocrinologia posa el focus en la necessitat de seguir una dieta equilibrada, i indica que la població general no necessitaria cap suplementació, i menys “vivint al Mediterrani, amb una dieta rica en nutrients com àcids grassos omega-3, que són antiinflamatoris”. L’afirmació fa referència a la població general, no a col·lectius o situacions específiques, i Joaquín puntualitza que hi ha persones que, per diversos motius, no poden seguir una dieta equilibrada, o mantenir un estil de vida saludable, o pateixen molt d’estrès”. I en aquests casos, “pot haver-hi dèficits i ser necessaris alguns suplements”, afegeix. 

La doctora adverteix que hi ha “molts pacients que busquen l’‘aliment miracle’ perquè no es troben bé, tenen mala qualitat de vida, es troben cansats”. “Crec que hi ha molt d’estrès: les feines consumeixen moltes hores, no se segueix una dieta equilibrada, no es fa l’esport suficient, no es beu prou aigua”, afirma, per continuar: “Potser no necessitem tants suplements, sinó canviar l’estil de vida, disminuir l’estrès, millorar la dieta i la hidratació”. 

En aquest sentit, Salud hi coincideix, i explica que hi ha qui creu que es prendrà “una pastilla o un suplement i li passarà tot”, mentre que en el rerefons hi ha problemes en l’estil de vida, l’alimentació o de salut mental. “Una gran part de la població no està satisfeta probablement amb el seu estil de vida i busca trobar-se millor, tant pel que fa a la salut física com la salut mental”, incideix. 

Seguretat i efectes adversos 

Salud considera que els beneficis dels suplements són “molt més alts” que no pas els riscos, i afirma que tenen un marge de seguretat “molt alt”. “Per arribar a tenir un risc ens hauríem de mal suplementar moltíssim. Però sí que ens podem trobar, per exemple, amb suplements com el calci, que si es prenen de forma innecessària o se’n fa un mal ús, sense un protocol de seguiment per part d’un metge, sí que hi podria haver un problema de calcificació en llocs de risc, com les artèries”, adverteix. 

Gispert, d’Afepadi, defensa que el sector és “molt segur” i està “regulat” amb normes en l’àmbit europeu, estatal i català. Demana a la Generalitat que els doni “legitimació” en els plans de salut, i fins i tot sosté: “Els nostres productes ajuden a mantenir el sistema de salut públic, perquè si la gent es cuida més, potser acabarà anant menys a l’hospital, però no entren dins el sistema de finançament”. 

Ara bé, la doctora Joaquín sospesa que, mentre hi ha suplements científicament provats i que, si els segueix un especialista, com un nutricionista o un endocrinòleg, es poden prendre de forma segura i poden tenir beneficis, n’hi ha altres que no tenen evidència científica. També alerta que si es prenen amb dosis molt elevades, poden arribar a ser tòxics, i avisa que, encara que siguin innocus, si no estan ben indicats, la persona “es gastarà uns diners que no li estaran servint per a res”. 

Joaquín assenyala que molts d’aquests complements alimentaris no estan regulats per les agències de medicaments, perquè no són un fàrmac, de manera que poden contenir excipients que no surten a la fitxa tècnica o components que poden provenir de països amb normatives més laxes, per exemple pel que fa a l’ús de pesticides en el cultiu de plantes. 

També adverteix que aquests suplements poden “interaccionar” amb medicaments, potenciant-ne o rebaixant-ne els efectes, i recomana a les persones que segueixen algun tipus de tractament que primer de tot consultin el metge. “Moltes vegades no ho comenten perquè pensen que són naturals i que no poden fer mal, però és important consultar-ho”, diu, i recalca que tenir una composició a base de productes naturals “no significa que no hi pugui haver interferències” amb medicaments. 

La doctora recomana que el consum d’aquests suplements vagi sempre acompanyat del consell d’un professional i entendre per què s’està prenent. “Hi ha suplements que s’han fet molt virals, però que no tenen evidència científica, sinó que han comptat amb molt de màrqueting”, conclou.