La decisió recent de la Generalitat de no impulsar un hospital propi manté els prop de 70.000 habitants de Castelldefels dependents de l’Hospital de Viladecans.
Castelldefels té prop de 70.000 habitants i cap hospital propi. Qualsevol urgència greu, prova especialitzada o ingrés obliga molts veïns a desplaçar-se fins a Viladecans.
La recent decisió de la Generalitat de no impulsar aquest equipament reobre un debat pendent: per què una ciutat d’aquest pes demogràfic continua sense un centre hospitalari de proximitat?
La Generalitat torna a ajornar l’hospital
La negativa recent del Govern de Salvador Illa suposa, segons l’Ajuntament, tornar a ajornar una infraestructura considerada imprescindible per a la ciutat.
L’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, ha lamentat la decisió i ha denunciat que el municipi torna a quedar-se sense una inversió necessària.
Reyes considera que un hospital propi permetria oferir una atenció sanitària més adequada al nombre d’habitants i al creixement que ha experimentat Castelldefels.
Des del consistori recorden que la reivindicació no és nova. Durant els darrers anys s’han demanat més professionals, més recursos i un reforç de l’atenció hospitalària.
Aquestes mesures també haurien de servir per reduir la pressió assistencial que suporta actualment l’Hospital de Viladecans, centre de referència per als veïns de Castelldefels.
Una ciutat gran amb una assistència insuficient
Setanta mil habitants no són poca cosa. Castelldefels supera en població diversos municipis catalans que sí que disposen d’hospital o de serveis sanitaris amb més capacitat assistencial.
La dependència de Viladecans no és només una qüestió de distància. Suposa més temps en situacions d’urgència i més dificultats per a les famílies, la gent gran i les persones sense vehicle.
Aquesta pressió augmenta durant l’estiu, quan la població flotant creix per l’arribada de visitants a les platges i als equipaments turístics.
Les conseqüències d’haver de sortir del municipi
Per a una família amb fills petits, acompanyar un pacient ingressat implica més trasllats i més temps. Per a una persona gran, dependre del transport públic o de tercers pot ser un obstacle important.
Les proves especialitzades i els seguiments mèdics també obliguen molts ciutadans a invertir hores i diners en desplaçaments fora de Castelldefels.
La sanitat de proximitat no hauria de limitar-se a disposar d’un CAP. Quan arriba una situació crítica, els veïns continuen obligats a sortir del terme municipal.
Una anomalia dins del territori
Castelldefels ha crescut de manera sostinguda durant les últimes dècades, però aquest augment de població no s’ha traduït en una ampliació equivalent dels serveis sanitaris.
El resultat és una ciutat de dimensions mitjanes amb una estructura assistencial que molts veïns consideren insuficient per a les seves necessitats actuals.
Altres municipis de població similar o inferior disposen d’equipaments hospitalaris, unitats d’hospitalització de dia o serveis d’atenció continuada amb més recursos.
La promesa pendent de la sanitat de proximitat
La sanitat de proximitat és habitual en els discursos institucionals. A Castelldefels, però, aquesta proximitat desapareix quan un pacient necessita atenció hospitalària.
La decisió recent de la Generalitat consolida, almenys de moment, la dependència de Viladecans com a resposta a les necessitats hospitalàries de la ciutat.
Mentrestant, Castelldefels continua creixent i la pressió assistencial augmenta, especialment durant els mesos d’estiu.
Un debat polític que continua obert
La manca d’un hospital propi no és només una qüestió tècnica. Depèn de la planificació territorial, de les prioritats polítiques i de la inversió pública.
L’Ajuntament reclama que la Generalitat reconsideri la decisió i doni resposta a una demanda que fa anys que es planteja.
Els prop de 70.000 habitants de Castelldefels continuen obligats a desplaçar-se per rebre determinats serveis sanitaris. La pregunta continua oberta: fins quan?
- Et Recomanem -
