Bartomeu nega al jutjat haver pagat a una empresa per fer tuits contra els opositors a la seva junta

ACN Barcelona – L’expresident del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu ha assegurat aquest divendres al jutjat que ell va encarregar a una empresa la monitorització de la reputació del club a les xarxes socials, però no pas la difusió de missatges contraris als opositors de la seva junta directiva. Bartomeu i el seu principal assessor, Jaume Masferrer, han declarat com a investigats en l’anomenat ‘cas Barçagate’ per haver pagat uns 2 milions d’euros a una empresa que hauria fet tuits difamatoris contra opositors a la seva junta o fins i tot futbolistes del club. El mosso d’esquadra que va dirigir la investigació ha ratificat els informes que ha presentat la policia.
Més de sis anys després d’esclatar públicament el cas, el febrer del 2020, cinc anys després de ser detingut, el març del 2021, i nou mesos després de l’informe dels Mossos, Bartomeu ha declarat per primer cop com a investigat en aquest cas. Quan va passar a disposició judicial després de ser arrestat es va negar a declarar i després va demanar

En declaracions a la premsa després de declarar, Bartomeu ha dit que tenia ganes de comparèixer al jutjat després de tant de temps, i s’ha queixat del retard en la investigació policial. De fet, el seu advocat ha qüestionat al cap de la investigació els motius de la detenció.

L’expresident ha emmarcat l’encàrrec a Nicestream (NS), una empresa de l’Uruguai, de monitorar les xarxes socials perquè el club coneixia el que es publicava als mitjans de comunicació tradicionals, però no a les xarxes socials. L’estiu del 2017 el davanter brasiler Neymar Jr va anunciar per sorpresa que deixava el club, i just després de l’estiu la tensió política de l’1-O també va afectar el club. Per això, ell i Masferrer van buscar una empresa de monitoratge de xarxes socials que no treballés per a cap govern o organismes polítics.

Així, es va encarregar de forma “confidencial” a NS el monitoratge de les xarxes i es va “fraccionar” el contracte perquè no hagués de passar per l’aprovació de la junta directiva i així poder preservar aquesta confidencialitat davant de la tensió política del moment. “Volia que fos confidencial perquè afectava socis i directius, i per tal d’evitar filtracions”, ha argumentat. Més endavant, quan la situació social i política es va calmar, es va explicar a la resta de membres de la junta directiva, que van aprovar l’encàrrec i no van preguntar pel seu cost, segons fonts de la defensa. Bartomeu ha explicat que era habitual que diverses àrees del club fraccionessin contractes, com els de neteja o seguretat.

L’expresident ha dit que mai va encarregar crear perfils a les xarxes, sinó conèixer les informacions que corrien per les xarxes i “poder fer estratègies per revertir les informacions que no fossin certes i enviar missatges positius”. La manera de fer-ho era a través de persones que ja tinguessin perfils a les xarxes, entrar a les converses i contrarestar les crítiques amb missatges positius que protegissin la reputació del club, fossin jugadors, entrenadors, directius o patrocinadors.

Tot i que l’administrador de Nicestream, Carlos Ibáñez, va declarar al jutjat que directius del Barça li van encarregar publicar missatges a les xarxes contra opositors a la directiva, Bartomeu ho ha negat, i ha dit que encara s’està investigant. “Mai he demanat atacar a ningú”, ha assegurat.

Per la seva banda, segons fonts jurídiques, Masferrer ha ratificat la versió de Bartomeu i ha explicat que quan l’aleshores president li va comentar la necessitat de contractar una empresa externa de monitoratge de les xarxes no va dir-li que fos per qüestions personals. També ha explicat que ell no entrava directament en els processos de contractació del club, i que cada àrea de l’entitat pagava, a diverses societats de Nicestream, la part corresponent per protegir la reputació del seu àmbit de competència. També ha negat que mai parlés amb Bartomeu d’una suposada ‘llista negra’ de periodistes contraris a l’expresident ni tampoc van comentar que s’ataquessin o insultessin persones poc afins a la directiva.

La versió policial

L’últim a declarar aquest divendres ha estat el mosso que va fer-se càrrec de la investigació. Ha ratificat les conclusions dels seus informes, però les defenses l’han atacat sobretot perquè concretés els motius de la detenció de Bartomeu i Masferrer, cosa que no ha acabat de fer, segons les fonts jurídiques. Tampoc ha volgut concretar si alguns mossos d’esquadra implicats en la investigació van acabar treballant poc després pel Barça, quan Joan Laporta va començar a dirigir el club l’estiu del 2021. Igualment, li han preguntat sobre una suposada reunió, no documentada oficialment, entre l’antiga responsable de compliment normatiu del Barça, destituïda per l’esclat del ‘Barçagate’, i la policia catalana.

L’exdirector gerent del FC Barcelona Òscar Grau i l’exresponsable jurídic Román Gómez Ponti van declarar el 2021 al jutjat que la contractació de l’empresa I3 Ventures per monitorar la reputació del club a les xarxes socials va ser un encàrrec i ordre directa de Bartomeu. Tots dos van assegurar que les ordres presidencials no es discutien i per això no es van posar en qüestió els diversos contractes per tres temporades que sumaven 2,3 milions d’euros. A més, van explicar que l’informe forense que es va encarregar a l’auditora PWC després d’esclatar públicament l’escàndol va costar uns 600.000 euros.

Grau i Gómez Ponti van coincidir en apuntar que el partit jugat al Camp Nou l’1-O, a porta tancada per evitar aldarulls, va provocar moltes crítiques i atacs a la directiva i fins i tot amenaces des de les xarxes socials, i va fer veure al club que necessitava un monitoratge de les seves xarxes i la seva reputació. Va ser Bartomeu qui va ordenar directament a Grau i Gómez Ponti que s’havia de contractar I3 Ventures, del grup Nicestream (NS).

Cada any el club signa uns 3.500 contractes i no tots eren controlats per Grau i Gómez Ponti, que no van veure cap problema en aquesta contractació, que suposava pagar 2,3 milions d’euros en tres anys a diverses empreses del conglomerat NS. Segons ells, no era la seva competència discutir ni l’objecte del contracte ni el preu. El contracte el van negociar l’assessor presidencial d’aleshores, Jaume Masferrer, i el responsable d’I3 Ventures, l’uruguaià Carlos Ibáñez. En tot cas, Grau i Gómez Ponti van negar que sabessin que aquesta empresa també era al darrere de comptes anònims de Twitter que criticaven futbolistes del club i altres personatges de l’entorn blaugrana que criticaven la directiva de Bartomeu.

Quan es va destapar públicament el cas, el febrer del 2020, el club va encarregar un informe d’auditoria forense a PWC, que va acabar facturant 600.000 euros al Barça per la investigació, va dir Gómez Ponti. L’exresponsable jurídic també va assegurar que el departament de compliment normatiu del club era “desastrós” perquè es filtraven informacions internes i alguns informes no estaven ajustats a dret, segons ell. La responsable d’aquest departament, Noelia Romero, va ser acomiadada quan va denunciar algunes irregularitats en relació amb aquest cas.

En un informe, els Mossos d’Esquadra apuntaven que Bartomeu hauria desviat diners del club cap a empresaris amics i periodistes afins. La policia catalana va trobar pagaments de 233.000 euros a Amalgama Marketing del 2015 al 2020. Segons l’informe, el Barça va contractar Amalgama per 84.000 euros per temporada els anys 2018-2019 i 2019-2020. Però la majoria dels diners acabaven en mans d’altres periodistes i empresaris per indicació expressa de Bartomeu, que indicava els imports i conceptes de les factures.

El propietari d’Amalgama és Miquel Sambola, i es dona la circumstància que el seu pare és el president d’honor del Club Esportiu Laietà, i el seu germà n’és el gerent. Aquest club, situat a tocar del Camp Nou, va ser l’única entitat que va cobrar, 1,5 milions d’euros, del Barça per les molèsties causades per l’enderroc del Miniestadi el 2018. La policia catalana diu que l’empresari és amic personal de Bartomeu i que tots tres van treballar en la campanya electoral de l’expresident.

Els investigadors també asseguren que l’octubre del 2020, en plena pandèmia de covid, i mentre el club retallava despeses, Bartomeu va ordenar duplicar els pagaments a l’empresa, passant de 7.000 a 15.000 euros mensuals. Entre les feines facturades per l’empresa al club hi ha una campanya per a la Pilota d’Or de Messi.