Troben un home inconscient en una platja de Castelldefels: aquest és el seu estat

Alerta matinal

Els fets van tenir lloc cap a dos quarts de deu del matí, aproximadament trenta minuts abans que comencés oficialment el servei de salvament i socorrisme a les platges de Castelldefels. En aquell moment, els professionals estaven arribant als diferents punts del litoral, preparant el material d’emergència i organitzant el dispositiu de vigilància previst per a la jornada.

Durant aquestes tasques inicials, diversos membres de l’equip van observar una persona que es trobava immòbil dins del mar. Davant la possibilitat que estigués patint una emergència greu, els socorristes van entrar ràpidament a l’aigua i van aconseguir extreure l’home fins a la sorra. El banyista no responia i presentava signes compatibles amb un ofegament, per la qual cosa els professionals van començar sense demora les maniobres de reanimació cardiopulmonar.

A més de practicar-li compressions toràciques, l’equip de salvament va administrar oxigen a l’afectat amb l’objectiu de facilitar-ne la recuperació. Després de diversos minuts d’assistència, l’home va tornar a respirar. La rapidesa de la intervenció va ser determinant, ja que en casos d’ofegament cada minut sense oxigen pot reduir les possibilitats de supervivència i incrementar el risc de lesions neurològiques.

Trasllat hospitalari

De manera paral·lela a les maniobres de reanimació, es va avisar el Sistema d’Emergències Mèdiques. Els equips sanitaris es van desplaçar fins a la platja de Lluminetes i van continuar l’atenció iniciada pels socorristes. Una vegada estabilitzat, el pacient va ser preparat per al trasllat a un centre sanitari, on havia de ser sotmès a una exploració mèdica completa.

De moment, no s’ha comunicat públicament l’hospital al qual va ser conduït ni quina ha estat la seva evolució després de l’ingrés. Tampoc no ha transcendit si l’home és veí de Castelldefels, resident en un altre municipi o turista. Per aquest motiu, es desconeix si continua hospitalitzat, si el seu estat és greu o si els professionals sanitaris temen per la seva vida.

El succés posa novament en relleu la importància de disposar de personal especialitzat, equips d’oxigen, desfibril·ladors i material de primers auxilis a les zones de bany. Tot i que el servei encara no havia començat oficialment, els socorristes ja es trobaven desplegats al litoral i van poder reaccionar immediatament. Sense aquesta coincidència, l’auxili podria haver trigat més temps a arribar.

Castelldefels col·lapsada per un incendi a Gavà a la C-32

Risc entre la gent gran

Les persones grans són especialment vulnerables davant les emergències aquàtiques. La calor, la deshidratació, l’esforç físic, els canvis bruscos de temperatura o determinades patologies poden provocar marejos, desorientació, dificultats respiratòries o pèrdues de coneixement. Una indisposició que a terra podria quedar en un ensurt pot convertir-se en una situació mortal quan es produeix dins del mar, fins i tot a poca distància de la costa.

Segons les dades provisionals facilitades per Protecció Civil, des de l’inici de la campanya de bany, el passat 15 de juny, s’han produït 28 morts per ofegament a platges, piscines i aigües interiors de Catalunya. Una de les víctimes més recents va ser un home de 82 anys que va perdre la vida diumenge, 26 de juliol, a la platja de Ponent de Cunit, al Baix Penedès.

Aquestes xifres recorden que el risc d’ofegament no es limita als dies de mala mar ni a les platges amb grans onades. Molts accidents es produeixen en jornades aparentment tranquil·les, quan una persona pateix una indisposició, es cansa mentre neda o no aconsegueix tornar fins a la sorra. Per aquest motiu, és important no sobrevalorar les pròpies capacitats i evitar allunyar-se excessivament de la costa.

Bany amb prudència

Per reduir els riscos, es recomana banyar-se sempre en zones vigilades i situar-se a prop dels punts de socorrisme, especialment quan es tracta de persones grans, infants o banyistes amb problemes de salut. També cal respectar el sistema de banderes: la bandera verda permet el bany mantenint les precaucions habituals, la groga obliga a extremar la prudència i la vermella prohibeix entrar a l’aigua.

També és convenient nedar acompanyat sempre que sigui possible, evitar entrar bruscament al mar després d’una llarga exposició al sol i no banyar-se immediatament després d’un àpat abundant o d’haver fet exercici intens. El cos necessita adaptar-se progressivament a la temperatura de l’aigua, especialment quan hi ha una diferència important respecte de la temperatura exterior.

Davant qualsevol símptoma de mareig, fred intens, cansament, dolor, dificultat per respirar o malestar general, s’ha de sortir de l’aigua immediatament i demanar ajuda. Les persones que prenen medicació o pateixen malalties cardíaques, respiratòries o neurològiques han de consultar les recomanacions del seu metge i evitar banyar-se soles.

Perills en aigües interiors

En rius, gorgs, pantans i embassaments, les precaucions han de ser encara més estrictes. Aquestes zones poden presentar corrents difícils de detectar, canvis sobtats de profunditat, fang, vegetació submergida i accessos complicats per als serveis d’emergència. Tampoc no s’ha de saltar mai de cap si no es coneix la profunditat o l’estat del fons.

Quan es veu una persona amb dificultats dins de l’aigua, la primera actuació ha de ser avisar els socorristes i trucar al telèfon d’emergències. Entrar al mar sense formació o sense material de flotació pot posar en perill la persona que intenta ajudar i provocar una segona víctima. Sempre que sigui possible, es pot acostar a l’afectat un objecte que suri, mantenint una distància segura i seguint les indicacions dels professionals.