El Consell Assessor de la Rambla proposa transformar antics hotels i edificis buits en habitatges socials

ACN Barcelona – El Consell Assessor de la Rambla proposa en l’informe ‘La nova Rambla’ un pla d’habitatge específic i transformar antics hotels i edificis buits en habitatges socials. És una de les conclusions del Consell Assessor, que aposta per prioritzar la recuperació de residents i dinamitzar l’espai com a eix cultural. De fet, l’òrgan consultiu adscrit a l’alcaldia opina que cal apostar per la Rambla com a eix cultural i que això pot impulsar que la gent vagi a viure-hi i reforçar-ne així l’ús residencial. També planteja dissenyar una programació específica que reservi espais i hores per a activitats veïnals i usos culturals comunitaris que es facin a la Rambla, així com crear espais de trobada com mercats temporals o festes populars.
El document presentat aquest dimarts conclou que el missatge clau “és inequívoc”. “Sense residents, la Rambla és un decorat; amb habitatge assequible, comerç útil i espai públic ordenat, pot esdevenir el laboratori de la nova política urbana de Barcelona, una Rambla viva, amb convivència, qualitat i orgull ciutadà”.

En una atenció a mitjans, Joan Oliveras, president del Consell Assessor, ha explicat que cal trobar maneres d’aconseguir habitatge a la Rambla, a través d’incentius fiscals i amb fórmules que permetin compensar el fet que no hi ha sòl. Així, per exemple, un dels recursos que posen sobre la taula és identificar edificis que puguin estar en desús o buits per convertir-los en habitatge. Segons Oliveras, Amsterdam va fer-ho així i va localitzar edificis d’hotels que estaven en desús per convertir-los en habitatge públic i és un model que Barcelona podria replicar.

Amb tot, ha matisat que caldria identificar quins serien aquests possibles edificis en el cas de la Rambla i, en tot cas, seria una línia d’actuació possible de futur. Segons ell, la transformació residencial de la Rambla és una aposta a llarg termini que requereix d’un pacte polític i que pot trigar anys, però cal explorar opcions.  

“Són línies de treball que estan sobre la taula i són interessants”, ha dit el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, que ha afirmat que cal “posar-s’hi” per garantir el dret a quedar-se, també a la Rambla. En tot cas, ha afirmat, ara toca estudiar les mesures proposades i valorar tècnicament les propostes -també pressupostàriament- i calendaritzar aquelles mesures que el govern municipal faci seves.

A banda de l’habitatge, el document de consens també assenyala la conveniència de regular “amb fermesa” les terrasses i els esdeveniments per evitar la “saturació”, impulsar accions de gestió de l’espai públic en context de gran afluència com per exemple protocols d’alta afluència en caps de setmana i temporades turístiques amb control d’accessos o pacificació de la via.

Potenciar l’ús cultural

D’altra banda, el document recull que la Rambla és ja un referent cultural, però defensa que s’ha de treballar perquè la cultura sigui el fil conductor de la transformació a partir de la reurbanització. Planteja posar l’àmbit de la cultura com a epicentre de la nova Rambla, impulsar una oficina de coordinació cultural, facilitar la presència d’entitats locals culturals a través de bonificacions o de la implantació de delegacions, i promoure actes de petit format per activar l’espai públic.

Per fer-ho proposa diferents accions, com l’impuls d’una oficina de coordinació cultural que aplegui les associacions culturals al voltant de la Rambla, per centralitzar i donar coherència a les actuacions. 

A més, es recull la possibilitat de promoure la coproducció amb equipaments com el Liceu, la Virreina, Santa Mònica, l’Ateneu barcelonès o les biblioteques de districte i proposa inaugurar un ‘Any la Rambla’, amb una programació especial i accions de gran visibilitat.

Joan Oliveras, president del Consell Assessor, ha assenyalat que la Rambla és el carrer on hi ha una inversió en infraestructura cultural “més gran de Barcelona”. En aquest sentit, valora positivament que ja hi hagi un punt de partida “important” per acabar aconseguint que sigui un “microclúster” cultural que incentivi el negoci cultural i fins i tot la possibilitat que comunitats d’artistes o creadors s’estableixin a la Rambla.

Gestió comercial

Entre les propostes del document també figura la innovació en la gestió comercial de la Rambla. Les conclusions obren la porta a fórmules acordades de reconversió comercial, especialment amb locals amb contractes o llicències a punt de caducar, i aposta per impulsar la remodelació de locals amb uns criteris d’imatge i experiències comuns. El document proposa també desplegar multiinspeccions (de llicències, sanitat i laboral) per netejar males praxis i fer complir la legalitat.

També s’aborda com a acció recomanada la compra de locals buits o la creació d’un ens promotor publicoprivat que acompanyi els lloguers, les implantacions i l’operativa dels establiments.

A més, el document de conclusions apunta la millora de la qualitat comercial a través d’eines de paisatge urbà com un programa de cartelleria amb una identitat comuna, un catàleg d’opcions de disseny i aparadorisme, i desplegar un equip municipal autònom de paisatge urbà a la Rambla. 

I s’assenyalen accions per prioritzar un model de comerç de proximitat amb mesures per potenciar els petits operadors, banc de proves amb cessions temporals i lloguer bonificat, l’ordenació de la logística de repartiment i recollida i el paper protagonista del mercat de la Boqueria en l’ecosistema comercial de la Rambla.

De fet, el document de conclusions dedica un capítol específic al mercat de la Boqueria, i proposa un servei d’inspecció específic de la qualitat al mercat, implicar cuiners de prestigi com a prescriptors, i limitar la proliferació de terrasses als passadissos laterals, entre altres.